A mi m'agrada febrer

Foto: la Mediterrània, des de una finestra del passeig marítim d'Alexandria

És el mes dels dies rendables,

és el mes de les llums especials,

és el mes dels espàrrecs als marges,

és el mes de cremar els sarments dels ceps.





A mi m'agrada febrer,

antesala de la primavera

que ens duu als fruiters poncelles

i noves verdors sota el blanc del desgel.


A mi m'agrada febrer,

que ens promet jornades de festa,

ens porta en safata balls de carnaval

i alleugera l'abillament de l'hivern.


A mi m'agrada febrer,

que anuncia albades sonades

de vacances de pasqua i de rams

amb vetllades entranyables pel març.



A mi m'agrada febrer,

que a poc a poc foragita el fred,

i ens convida a obrir les finestres

perquè entri a casa el vent juganer...


A mi m'agrada febrer,

translúcid com un caramel,

hserè i cabal i àgil i genial,

iel que ens catapulta a viure

ntotes les meravelles joioses de l'any.

***

(Gràcies, Striper. Una frase teva ha generat aquest poema)






***

Trepitjar

Té la pau

Foto: monestir tibetà de Labrang

Té la pau un ritme

de conversa en calma

i mots d'entusiasme.

Té la pau color

de rosada i blanca albada.

Té la pau el gust

de pinyons i alfàbrega.

Té la pau l'aroma

d'un carrer de poble.

Té la pau la llum

de desig, de futur.

Té la pau el tacte

de la seda salvatge

amb cintes de lli i vellut...

Té la pau.

Febrer

Fa giragonses el vent

Fa giragonses el vent
llença remolins al cel,
arrossega enllà els núvols eteris
i barreja les gotes de pluja
amb esquitxos de les onades del mar.



Genera tempestes
com els mots poemes,
s'emporta de les dunes la sorra
com els llibres s'enduen els buits del cervell,
esborra placideses,
escombra els jardins,
trontolla fulles entre canyes
i ens emblanquina el terra
quan arrossega els pètals dels ametllers.




Xiula per fora
i anuncia, xiquetes i xiquets,
que arriba una bruixa
a sobre d'una escombra
cercant al firmament
l'eòlic corrent
que evita la llum
i circula per l'ombra
per endinsar-se, amb misteri infinit,
a la foscor de la nit.

Luxes

Dutxes termostàtiques,

escales de marbre,

cortines automàtiques,

vidrieres romàntiques

arreu fustes nobles,

parets amb sedes i voris,

sala de cinema al final del passadís,

taller d'art a les golfes

amb telescopi Svarosvsky

per apropar-te de nit als estels...

!!!!!

Cal gestionar els comptes del Palau;

és condició sine qua non

per disposar del luxes exposats

a l'estrofa que hem llegit abans.

L'any

Escalfa gener
els motors del temps
i engega el final de l'hivern.
Llarg és el mes!

I dansen ja els dies
amb coreografia per l'orografia
que determina l'oratge un cop més.

Entrarem al febrer
per disfressar-nos la vida
i canviar de recer.

Vindrà ja després
el mes de març, solemne temporada
de sobtat desglaç sota els vents.

I a l'abril, aromes de lletres
furgant a una primavera que neix,
esclat de la vida, cau de tots els verds.

Maig contundent
amb diürna presència de sol arreu
i nits estelades que esvaeixen els freds.

I arriba juny,
brogit de revetlles, espurnes i coets;
i l'equinocci, equilibri entrellums, l'equitat feta temps.

Juliol, estiu estrenat,
festes i collites,
sopars, nits infinites de converses al ras.

L'agost daura ja el blat
i declina capvespres
als balls de les festes grans.

I arriba setembre,
el raïm ja madur,
la vinya reclama verema; serà el vi futur.

Inevitable octubre,
la tardor feta mes
que esdevè paleta de daurats, ambres, grocs i roigs i mels.

I novembre, pluges i ja els freds,
llar de foc, humides albades i gust de panellets,
I al bosc, els bolets.

Arriba l'any a un desembre
de dies minsos i nits de cançons
per abocar-se, inevitablement, a la mort.

Blocs de dies
que ens teixeixen la trama vital
per datar tradicions, costums i esdeveniments naturals
a redós d'un gran i sublim firmament sideral.

Escalfa gener

els motors del temps

i engega el final de l'hivern.