dissabte, 30 de gener de 2010

Té la pau

Foto: monestir tibetà de Labrang




Té la pau un ritme


de conversa en calma


i mots d'entusiasme.



Té la pau color


de rosada i blanca albada.



Té la pau el gust


de pinyons i alfàbrega.



Té la pau l'aroma


d'un carrer de poble.



Té la pau la llum


de desig, de futur.



Té la pau el tacte


de la seda salvatge


amb cintes de lli i vellut...



Té la pau.

8 comentaris:

Montse ha dit...

Que bonica!
Aromes, records... PAU!
Gràcies.
La faig protagonista de l'entrada d'avui.

poesiaula ha dit...

Gràcies, Montse!
Això és rapidesa... l'acabo d'escriure i zas! ja l'has penjat.
Hauriem de preparar un atac col·lectiu de poemes i cançons per la pau.

Jesús M. Tibau ha dit...

base imprescindible on construir la nostra felicitat

Carme ha dit...

Totes aquestes coses té la pau i encara ensa bríem trobar més i el més important és que sense ella no hi ha res.

A veure si organitzes l'atac col·lectiu. Jo m'hi apunto!

poesiaula ha dit...

... i tan difícil de mantenir, Jesús.

Carme, moltes més.

Algú se n'ocupa de l'atac? Jo també m'hi apunto.

Busquem persona amb habilitats comunicatives per tal de gestionar un atac col·lectiu de poemes i textos a favor de la pau. Remuneració màxima.
Es valorarà experiència.

Arare ha dit...

som-hi!

perquè suposo que encara val, la proposta, no? què tal demà al matí? Jo no vull creure que només hi hagi un dia, per la pau, o una setmana, o un any, o unes hores...

Rafel ha dit...

Quina pau s'hi respira! Em quedo amb les olors mediterrànies de l'alfàbrega i els pinyons (bàsics per fer un bon pesto) i a taula d'un carreró de poble tenir una conversa en calma. On s'hi conspiri en favor de la pau amb l'arma de la paraula.

poesiaula ha dit...

la proposta és intemporal, Arare.

Rafel, bona la conspiració!