Poema de Carnaval

Seràs un rei,

seràs un mag,

seràs princesa

o madelman.



Seràs protagonista

d'una entitat bromista

dissimulant la teva essència,

tenint al món nova pressència.


Seràs fantasma,

o un gat amb asma,

fada amb reialme

o dibuix de manga,

seràs un rei,

seràs un mag,

seràs princesa

o madelman.

Incipient florida

La natura descansa,



la flora dorm,



els arbres deliren



per un raig de sol.







I les espurnes d'albada



que l'hivern ens regala



volen activar



una incipient florida



a cada branquilló,





florida vida,





fluída expansió.










Borrons tendres i flors



desafien ventades i freds febrerals,



que reneixen als arbres





per expandir-ne arreu els colors.

A mi m'agrada febrer

Foto: la Mediterrània, des de una finestra del passeig marítim d'Alexandria

És el mes dels dies rendables,

és el mes de les llums especials,

és el mes dels espàrrecs als marges,

és el mes de cremar els sarments dels ceps.





A mi m'agrada febrer,

antesala de la primavera

que ens duu als fruiters poncelles

i noves verdors sota el blanc del desgel.


A mi m'agrada febrer,

que ens promet jornades de festa,

ens porta en safata balls de carnaval

i alleugera l'abillament de l'hivern.


A mi m'agrada febrer,

que anuncia albades sonades

de vacances de pasqua i de rams

amb vetllades entranyables pel març.



A mi m'agrada febrer,

que a poc a poc foragita el fred,

i ens convida a obrir les finestres

perquè entri a casa el vent juganer...


A mi m'agrada febrer,

translúcid com un caramel,

hserè i cabal i àgil i genial,

iel que ens catapulta a viure

ntotes les meravelles joioses de l'any.

***

(Gràcies, Striper. Una frase teva ha generat aquest poema)






***

Trepitjar

Té la pau

Foto: monestir tibetà de Labrang

Té la pau un ritme

de conversa en calma

i mots d'entusiasme.

Té la pau color

de rosada i blanca albada.

Té la pau el gust

de pinyons i alfàbrega.

Té la pau l'aroma

d'un carrer de poble.

Té la pau la llum

de desig, de futur.

Té la pau el tacte

de la seda salvatge

amb cintes de lli i vellut...

Té la pau.

Febrer

Fa giragonses el vent

Fa giragonses el vent
llença remolins al cel,
arrossega enllà els núvols eteris
i barreja les gotes de pluja
amb esquitxos de les onades del mar.



Genera tempestes
com els mots poemes,
s'emporta de les dunes la sorra
com els llibres s'enduen els buits del cervell,
esborra placideses,
escombra els jardins,
trontolla fulles entre canyes
i ens emblanquina el terra
quan arrossega els pètals dels ametllers.




Xiula per fora
i anuncia, xiquetes i xiquets,
que arriba una bruixa
a sobre d'una escombra
cercant al firmament
l'eòlic corrent
que evita la llum
i circula per l'ombra
per endinsar-se, amb misteri infinit,
a la foscor de la nit.