Passegen paraules

Passegen paraules pel cap

buscant el ritme del ball,

les coreografies de les rimes

i l'harmonia a les veus i el cant.



Es col·loquen amb saviesa

i el poder d'anar lliscant

per la pantalla i el teclat

sense gaire previ assaig.



I van quedan les estrofes,

i els mots ben conjuntats

al poema fet d'espais i traços negres

que teniu entre les mans.

Tot això i més

El silenci als flocs quan cauen,

l'equilibri del solstici,

el fred cru d'aquest hivern,

els saltirons als rierols, la merla,

la verdor constant de l'olivera,

la seda acolorida d'un vespre a marina,

el balanceig del veler a la deriva,

la coïssor a la boca d'un àpat hindú,

el tel boirós als vidres quan matines...



Tot això i més,

vol ser un poema.



Mot a mot, vers a vers,

amb veu de remor extrema;

bressolar serenament la pena,

lligar amb un llacet les idees,

desbrossar un turó

per donar entitat a totes les herbes.



Tot això i més,

vol ser un poema.

Ens sobrevolen els mots

Ens sobrevolen els mots,

són ales que generen idees,

desplacen o mouen de cop

expectatives i premonicions;

deriven al pou del no res

esperances, desitjos i estocs.

Esdevenen silencis,

escombren remors...



Se'ls emporta el vent

o es queden per ser referents.



Romanen o no al ball

del poema escrit,

entren pel vers

-aquella coreografia que amb la fantasia

i l'estructura sagaç el llenguatge

ens regala-, i ragen harmonia, rima i poesia.

Un dia amb llum

Poema-regal

sense llaç ni embolcall

per a tu,

Olga Xirinacs.

Ha nascut un dia amb llum
acumulada a cada hora;
ens sorprèn després d'una pluja
incansable i colpidora...


Nova etapa a un oratge
que castiga llars dels pobres,
las que creixen als barrancs
i als suburbis més anònims.


Sort que el sol
avui els hi dóna
calidesa amb els seus raigs
per ressecar la zona.


I farà florir
mimoses i baladres
per decorar i acolorir,
fent-lo visible, aquell paratge.

Desert blanc

Foto: desert blanc. Egipte

Desert blanc

de llum canviant

i hores mortes

enmarcant aquest capvespre.

Ombres constants

davant l'esguard.

Arxivar-les al disc central

de les imatges importants

per tenir-les sempre a mà

i retenir-les en pantalla.

Que tinguin sempre entitat,

que desprenguin llum d'un dia,

que ens pintin de grocs, blancs i rosats

els grisos d'austeritat.

j

Que ens expliquin l'entrellat,

m

com reviuen dins del cap

n

els arxius lluminosos i visuals

j

que signen els nostres bons temps passats.

j

***

La lluna més fina

He vist,

i

p

quan s'ha fet de nit,

la lluna més fina

al cel ja enfosquit.

Gran boca somrient

de llum fluorescent

que s'empassa històries

i escup encanteris d'estels.

Sembla una barca egípcia

sembla un arc de llum al vent,

monjoia de somni i màgia,

sobreixidor de cofres amb secrets.

Inspirador de gats pels terrats,

de poetes pluriempleats,

de compositors musicals

i dissenyadors de tendències vitals.

o

La lluna més fina.

Fauna artesana