Març

Entra a regnar
un temps de canvi,
foll, dúctil i savi.

Passarel·les vitals
del sol a les pluges,
entre fred i calorades
i sobtats cops de vents,
ritme dansant
de les branques noves.

Entra per les portes
entra per les finestres
que el febrer abandona obertes.

Entra un març

per la nit de lluna plena

farcit de dies,
feliç, llarg,
astut, sagaç
per acolorir els camps
i accelerar el desglaç
amb un sol de mil raigs.

I ens agafa març de la mà
i ens durà a un abril de llum i esclat.
Verd, blavós, tendre i alat...

***

Calçotada

Incorporada al costumari personal,

amb tota la natura activa

sota la màgia permanent d'un cel canviant

i un seguit de regals directes del camp.

Calçots de crescuda acurada,

treball de la terra i del pagès,

salsa que amalgama els productes del temps

i la saviesa de mans hàbils i bons coneixements.

S'activen el foc, les flames dels sarments,

que la vinya és útil d'allò més...

I el bestiar hi col·labora a fer un àpat complet,

butifarres i costelles, carn amb carxofes i fesolets.

Deixo postres i begudes pel final,

quan ja no pots parar d'ingerir aliments

i vols immortalitzar l'esdeveniment ancestral.

Olor dolça,

g

flaire d'hivern

amb desig de bon temps;

caliu constant tot al voltant

que se t'arrela a la roba i al cabell

i queda incorporat a l'arxiu del teu cervell.

i

Calçotada dolça,

u

flaire d'hivern...

t

S'estimbarà l'hivern

S'estimbarà l'hivern

a una tanca florida,

saltarà llavors

l'essència d'aquella olor

dolça i acolorida

que el març ens obsequia.





I el final del fred

amb una pluja fina

ens catapultarà l'esguard al cel

per contemplar com brilla

la llum solemne dels estels

quan els núvols fugen amb el vent.

Som analfabets?

Foto: manuscrit exposat a la Biblioteca d'Alexandria

Juga la primavera

Juga la primavera,

juga a fet i amagar

entre una esperançada espera

i un fred que no acaba de marxar.





S'amaga rere la figuera,

s'amaga entre els borrons,

demana encara llenya la foguera,

no acaba de reeixir la primavera.





Veig un marge ja florit,

i la mimosa ben vistosa;

els ametllers acolorits

i la cada dia més tardana arribada de la nit.





Espavilen les abelles

i s'animen els mosquits,

s'empolainen ben polits

per fruir de les flors primeres.






I un dia qualsevol,

orenetes i falciots

passejaran llurs vols

entre els núvols i el sol.





Juga la primavera,

juga a fet i amagar

entre una esperançada espera

i un fred que no acaba de marxar.

Un dia

Dia blanc sense boires

ni cel blau ni sol ni pluges,

dia normal entre els altres.



Un dia més de la vida,

un dia més a la pila,

un dia menys de vida,

dijous serè de febrer

que fuig del fred,

vol oblidar l'hivern

i ens bressola entre les hores

que a les busques ja han passat.



Hores, dies, setmanes...

La rècula del temps,

una garlanda sense límit

que voleia amb els vents!

El trobem a faltar