No pren la neu al terra

Ens atura el fred ambient,
ens fa recular a cada intent
d'estirar les cames al passeig...

No pren la neu al terra
ni sobre la gespa verda,
no pren l'entusiasme dels projectes,
no pren a la nostra oïda el gemec
dels que deixa al marge la fortuna.

No pren la flama a la llenya,
que la pluja i la neu
i la humitat ambient
han fet sa gestió inoportuna.

No s'acaba l'hivern

No s'acaba l'hivern,

ens arrossega al paradís del fred

lluint nítids els paisatges.



Serenor entre el blanc i el res,

gelor suau, subtil, tenaç i fina

que ens balanceja amb ritme

entre les hores dels dies expandits

i la minva encara escassa de les nits.



Com els núvols pel cel,

com el rosa per l'ametller

com el vol de les abelles pels fruiters,

passeja enguany l'hivern.


El que es fondrà al mes de març,

el que emblanquina les albades,

el que ens reté al caliu del llit,

el que signa al matí els noticiaris.


El que amaga la lluna de nit,

el que ens refreda els aires,

el que ens retarda la calor,

l'hivern que ens gela els geranis.


No s'acaba l'hivern;

acoloreix, però, el desig

i atia entre els freds

les flames més esperançades.

Olives

Magatzem de temps,

tots els colors, polpa i pell,

rossegar els pinyols de cada oliva

mastegant a poc a poc la vida.

Copsar el timó i el fonoll i la sajolida,

la sal, les albades i els capvespres i els migdies

endevinant la saba de l'olivera, serena, antiga.

Les llunes, els equinoccis i els solsticis,

les gelades i el desglaç, l'etern dia a dia...

Les boires al voltant

Els peus sobre la terra,
les boires al voltant,
veig les primeres poncelles,
toc nou de rosat i blanc
-vida ufana i acolorida-
als ametllers d'aquell camp.


Veig els boixacs, i els geranis i els lliris
que l'hivern ha gelat,
i veig aquest verd trist
que no acaba d'espavilar...

Els peus sobre la terra,
les boires al voltant,
l'horitzó desdibuixat,
i a la cara, fum i rasca.

I el romaní, que ja ha florit,
i l'argelaga, animen el panorama.

***

Cau la nit

Cau la nit

buscant l'equinocci.

j

Cada dia més a prop,

de seguida serà aquí,

i les hores de sol

i les hores del fosc

tindran durada equilibrada,

seran model d'equitat

fins que comenci

el camí cap al solstici.

n

I l'onatge rítmic del temps

ens bressola constant

pel ball més bell dels astres.

***

Esclats de primaveres

Escalem les hores del dia,
anem ja cap a la nit
cercant esclats de primaveres
furgant entre les boires
per ensumar aromes de poncelles,
reflexos o remors de bells colors...

I trobem, si busquem bé,
alguna llum que s'expandeix
per il·luminar un nou verd.
I trobem moments de glòria
que esclaten al bell mig d'aquest hivern.

Ombres de la tarda

S'arrosseguen les ombres per terra

quan el sol toca l'horitzó,

naveguen per sobre les pedres,

fins que les xucla la foscor.

*****