Dies de març

Dies de març amb el dens mantell blanc,
boires freqüents i núvols alts.

Dies de març que estrenen primavera,
reben vents càlids per espantar l'hivern
i inicien florides i vols d'ocells.

Qui no ha vist les orenetes
fent els nius sota el terrat?

Qui no ha vist com esclata el roser
i pinta al jardí el primer vermell?

Qui no ha vist la nit clara de lluna
que et convida al tard a perdre el cap?

Qui no ha sentit la veu del camp?

Qui no espera el temps dels fruits madurs?

Qui s'apunta a la més excel·lent feina
d'esperar que la calor sigui la reina?

La fada Primavera, titella de Dolors Todolí

Imatge extreta del blog Titiricoses

S'amaga feta antulls la fada,

retoca llums del panorama,
decideix pintar-hi flors variades
amb aromes d'abraçades i dolçor.

I és que la fada primavera
es mou sense paciència ni espera
quan les nits minven a favor del dia
i els núvols s'acceleren amb alegria.

-Us regalo avui tempesta.
O us estimeu potser
colors de màgia al capvespre?
Jo sóc la fada que amb empenta
us regala un temps de festa,
albades poderoses de sol valent,
migdies per buscar arbres ja verds
i tardes que s'enfilen lentament
per les hores de llum més benvinguda-.

***

Si fos un mascarell, si fos una gavina

Si fos un mascarell,

si fos una gavina,

cap a mar planejaria

i allà em deixaria bressolar

n

pel ritme i l'harmonia.

Suraria en ball d'onades

prenent el sol de tarda;

i si veiés navegar

h

cap a mi un vaixell,

jo em capbussaria, mare.

Princesa Primavera

Il·lustració-regal de Dolors Todolí

Gran princesa Primavera,

ets benvinguda al món real

abillada amb tots els verds

entre roses, grocs i taronges

i l'alegria més cabal.

***

**

*

Temps de primavera

Temps de primavera,
cel canviant,
boira, núvols
abraonant la terra...

Desglaç de març,
raigs amb empenta,
aigua clara i freda
de pedra en pedra.

Plugim sobtat
que ningú espera;
sol d'abril,
la vida engega.

I arriba un maig
d'albades promptes,
vespres subtils
de ruixats i ambres.

Juny tot seguit,
escurça nits
traçant camins
de cotó flonjo i fi.

Molses i herbes,
verds que neixen,
flors i falgueres
sota les geleres.

I a prats i estepes
vents i tempestes,
i a mar les nits
miralls d'estrelles.

És aquell temps
de cant de sirenes,
d'illes amb palmeres,
de rius a les selves.
De llibres als carrers,
de roses roges
i dolços aromes;
de dies més llargs,
amb llum generosa
quan la tarda
esdevé cel rosa...

"El secreto de sus ojos"

"The road"