Flors de diumenge

Petites, silents,
a caprici del vent;
les flors de diumenge,
al peus de la gent.

Quan les paraules

Quan les paraules són de vidre
i es trenquen a la veu si les vols dir.

Quan sols els sons delaten vida
i el discurs a un silenci s'ha perdut.

Quan l'existència esborra poesia
i un greix pudent de pus ho cobreix tot.

Arriba el temps
d'aprendre un nou idioma
fet de lletres sense nom,
de notes que un dia seran so
o de pinzellades d'altres mons.

...

Guspira, detonant

Guspira, detonant,

burjar i burjar

a converses i expressions,

manllevar dos o tres mots

del noticiari de la tarda

per engegar un vers

i retratar un temps

de gelada i lent futur,

de blanc sobre les herbes,

d'enrenou entre els cristalls

que esdevindran cascades

sobre molses, a coves de fades.

Passejar pel paradís

que s'amaga fet oblit

per escletxes ja ignorades.

Lentament descobrir

que el repesques amb la xarxa

dels silencis, els sons i les paraules.

L'univers del llibre

Creat per byggstudio.

Vist a librosfera.

(falta la z)

****

Giren les hores

Giren les hores,

creixen els dies

a la roda de la vida

i al compàs canviant del clima.

El que ens duu al camp la florida,

al cel vols de visita,

al jardí flors i alegria
i moments sublims per a la poesia.

Giren les hores,
creixen els dies.

****

Golós

Golós el mar s'empassa

els primers raigs de sol

i ens retorna un blau seré

que bressola suau l'albada.

A migdia ens enlluerna

el cobalt humit de l'aigua

fent concurs amb el color

d'un cel esfèric pel damunt.

I el vent s'enfila a les onades

després d'incitar-les,

i el blanc bromós de l'escuma

amb la sorra de la tarda juga.

I un gos borda allà mateix

i els núvols apareixen

mentre el vespre ens duu la pluja

a un espectacle massa dens.

Ens envolta olor de sal

i pins i terra es mullen,

i ensumo un temps ben trist

que deriva la llum cap a la nit.

Cau l'aigua sobre l'aigua,

i les roques del voltant

són balances de la boira

i de la pluja tobogans.

Quan fuig l'horitzó

i el paisatge és sols soroll,

tanques les parpelles a poc a poc

i la tempesta et segresta, mot a mot...

A la vora de la mar

A la vora de la mar

el sol daura la tarda;

envernissa la platja,

il·lumina sorra i sal

i es fixa a la mirada...

j

Somiaràs aquesta nit

un solemne paradís,

somiaràs aigües daurades

amb illes flotants pel mig

cau de sirenes, mags i fades.