diumenge, 18 d’abril de 2010

Quan les paraules

Quan les paraules són de vidre
i es trenquen a la veu si les vols dir.

Quan sols els sons delaten vida
i el discurs a un silenci s'ha perdut.

Quan l'existència esborra poesia
i un greix pudent de pus ho cobreix tot.

Arriba el temps
d'aprendre un nou idioma
fet de lletres sense nom,
de notes que un dia seran so
o de pinzellades d'altres mons.


...


4 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

Ai, bona amiga, que tots els altres mons són inhòspits, i els únics que ens acullen són els de la nostra imaginació, que són precisament dins d'aquest món, al nostre cervellet.
Que tinguis un diumenge còmode.

Gabriel ha dit...

M'agrada molt el primer vers:
"quan les paraules són de vidre..."
Quin vers tan bonic per expressar la pròpia fragiliat del nostre món.

poesiaula ha dit...

Olga, és una trampa que ens fem...inventar mons millors!

poesiaula ha dit...

Gabriel,

Transparents i fàgils, sí, i a la nostra disposició fins que es trenquen...