Et fons amb el temps
i et vas fent gran dia a dia,
creixes cap a munt
i la roba se't queda petita.
*
Cada espelma, una mida
i el teu aniversari una fita.
Et va empenyent la vida
a l'aventura dita biografia.
A l'aventura.
*
statcounter
dissabte, 29 de maig del 2010
divendres, 28 de maig del 2010
Harmonia
Es van saturant els colors
a mesura que avança el dia,
passeja pel cel el sol
i al vespre tot és harmonia.
*
Núvols, camps,
mars amb simfonia,
silencis entre sons.
Tanta i tanta poesia...
*
dijous, 27 de maig del 2010
dimecres, 26 de maig del 2010
Esfèrica primavera
Mira cada gota el terra
amb ulls de veure-la verda.
Mira cada núvol el vent
amb desig de moviment.
Mira esfèrica la primavera
per posar-hi tots els verds
sota la nostra atmosfera
amb ulls de veure-la verda.
Mira cada núvol el vent
amb desig de moviment.
Mira esfèrica la primavera
per posar-hi tots els verds
sota la nostra atmosfera
i esquitxar-los amb els colors
que llueixen avui amb el sol les flors.
***
dimarts, 25 de maig del 2010
Sols el silenci
Foto: un lloc inhabitat dels Monegros
Ningú habita ja aquests murs
ni vénen mai les visites;
no hi ha enrenou,
no hi ha brogit.
ni vénen mai les visites;
no hi ha enrenou,
no hi ha brogit.
Sols el silenci amb trencadisses
dels vents i ocells sobre les espigues
fa pensar que és un món viu
aquest que ara al davant divises...
dilluns, 24 de maig del 2010
161è Joc Literari bis. Poc temps i molta sort
Tot i que aquest blog és de poesia, avui em permeto incloure un text en prosa. És un text inspirat en la fotografia de l'Araceli Merino, sobre la que en Jesús M. Tibau ha proposat el 161è joc literari al seu blog Tens un racó dalt del món.
És el segon text que presento a aquesta convocatòria, doncs fa uns dies vaig publicar el poema "És la vida".
--
Poc temps i molta sort
Van néixer el mateix dia a la mateixa hora, el mateix mes del mateix any.
La Cindy, sobre un farcellet de col llombarda, tota envoltada de gebre i romaní.
En Pol va venir a aquest món, per una errada dels serveis de neteja municipals, a un abocador incontrolat. Naixia envoltat d'andròmines rovellades, de piles i bateries en descomposició, de mercuri, cadmi i zinc, de fluïts amb estranys reflexes... i de pudor, molta pudor.
Ambdós, als seus actuals divuit anys, gaudeixen d’una mútua amistat que perdurarà malgrat els seus divergents processos de maduració.
La Cindy es ara objecte d’un estudi anomenat “Antiaging and vegetables”; una empresa agrícola de nova generació instal·lada vora el llac, intenta demostrar el valor rejovenidor d’unes cols transgèniques procedents d’un paradís caribeny.
En Pol no és objecte de cap estudi i té poc temps de vida pel davant: ha estat víctima d'un procés degeneratiu d'origen indeterminat; és, però, gran la seva alegria, doncs sap que la Cindy hi serà al seu costat fins al final. Té poc temps i molta sort.
El teu tros de cel
Que sigui el teu tros de cel
un espai profund i ampli,
amb colors i els reflexs
que la llum canviant desitgi.
*
Que sigui el teu tros de cel
un temps dolç de gaudi
amb minuts rics i eterns
per fer poms aromàtics d'infinit.
*
Que sigui el teu tros de cel
el més voluminós diccionari
amb mots per definir
els instants màgics a diari.
*
Que sigui el teu tros de cel
un cau de núvols savis
per regar amb pluja els moments
i ombrejar-te els camins.
*
Que trobis veus i silencis,
saviesa per interrogar
a la natura pels motius de la bellesa,
i llarga vida mimada per la sorpresa.
***
Subscriure's a:
Missatges (Atom)