Metàl·lica tardor

Matina el dia amb llum tímida i tènue.

Vol fer fred,

vol tapar-se el cel,

vol ploure un núvol de plom

vol caure'ns en pes a sobre la tardor...

Metàl·lica, de coure, de ferro, d'or.

En pes, a sobre, la tardor.

--

Tresor

Ens ancoren la mirada al terra,
són el gran preuat tresor
entre la fullaraca, la llenya i l'herba.

Intercanvi

Intercanvi de regals:
jo et dono ma presència,
tu em dónes rovellons
que t'agafo amb reverències,
amic bosc.

Tot i el seu color
semblen amagar-se
còmplices les molses
Carme



caparró molsut
humit de pinassa lleu
menjar exquisit...
zel

L'octubre

M'agrada que s'obri el teló

i el bosc s'abilli de tardor,

que entri l'octubre a escena

carregat de boires i núvols,

que el cel ens regali pluges

entre pinzellades de fum

i els últims raigs càlids del vespre.

Que l'hummus del terra rebenti

i esclatin els bolets,

que a la roureda creixin els ceps

i el vent a l'albada de sobte ens geli.

I anirem a muntanya,

i sentirem el picot, veurem un pit-roig

i la mallerenga es mourà inquieta

entre les pinyes i les cireretes d'arboç.

Correran els dies, passaran les nits,

cauran, com les fulles, les figues

i els grocs tenyiran al camp la vida

competint amb ocres, taronges i foc.

Fugirà l'octubre

madurant castanyes,

despertant fredors,

signant projectes,

emparant colors.

Fugirà en silenci

mudant enyors,

generant paraules

per bastir el món.

M'agrada que es tanqui el teló

i fruir, quan marxi l'octubre, del més grat record...

RODOLINS DE TARDOR

RODOLINS DE TARDOR

Amb poques flors ve una tardor

que pinta camps i arbres de color.

Pluges sobtades o animades ventades:

fan paraigües i ombrel·les destrossades.

Ha posat l’estiu final a el calor,

i ja comença el fred amb la tardor.

Octubre de figues, nous i magranes,

noviembre de bolets, pinyons i castanyes.

Ja arriben pomes i mandarines

per perfumar-nos les genives.

Dolça matèria

Dolça matèria

que ens promet deliciós llepar,

caramels que il·luminen

las tardes de pluja

o els matins de Nadal,

caramels que ens enganxen

al sucre amb colorants...

Presumida, la lluna

Foto: la lluna il·lumina la nit a Hiroshima (Japó)

Presumida, la lluna

ens omple la nit

envoltada d'estrelles

i foscors d'infinit.

Quin misteri insinua?

Quants secrets callarà?

És al món de les bruixes

fanalet d'embruixar,

és al gran univers

un cos sense més,

és la lluna font d'encanteri

i bon bressol per somniar

és gran reina al paradís sideral

és la llum d'intempèrie

que fa de la nit un imperi astral.

Domina els fluïts de la Terra,

orbita al nostre voltant

mentre determina

si una llavor germina

o si es corca un bolet,

si arriba al Nord la marea viva

o si han de nèixer els vedells.

Presumida, la lluna.

***