Migdia de llum freda, núvols densos van venint. Les ventades són de seda i al carrer fan remolins.
Poques hores té el dia, aviat caurà la nit, les estrelles i la lluna són les llums del paradís que contemplen els teus somnis quan estàs dormint al llit.
Pàl·lid el sol, llum de novembre que cau, llum de sempre, sobre els ocres sentenciats d'una ombrel·la fràgil i frugal, d'una ombrel·la efímera, a recer del final...