Aquest fred

Qui ha deixat la porta oberta?

d'on ve aquest fred que entra?

No hi ha a la llar prou caliu,

que la llenya crema lenta.

Aneu a cercar pinyes,

branquillons i herba seca

que farem gegant el foc.

Per espantar un fred feroç,

generar hores serenes

i foragitar l'alè gèlid, la tremolor...

Cara de lletra

Cara de lletra

i el dit sobre el text,

la veu que llegeix

els mots del paper.

Amb tota l'energia

a la mirada el xiquet

desxifra la vida

oculta del llibre

amb els sons que ha aprés.

I es meravella

amb històries de bruixes,

prínceps i guerrers,

estrelles de llum freda

o fantasmes que volen pel cel.

Transició

Salta, vola, el vent per damunt de la llenya,

estampa les fulles contra el mur del corral

i escampa el soroll de final de tardor a la vall.

Xiula, renega, rebota, rebufa, destarota el món vegetal

mentre les tardes s'escurçen i el dia s'ofega a la nit hivernal...

Salta,

vola,

estampa,

escampa,

xiula,

renega,

rebota,

rebufa i es calma.

El vent.

Fuig la mirada

Foto: Marbella

Fuig la mirada,

marxa enllà,

que la llum la crida

i la posa a ballar.

Amb pas del compàs

d'un ball ancestral

que ha embogit artistes

pel color divagant...

Paisatge de poeta

No et diem, Xavi, adéu

Foto: desert libi

(Un altre poema que hagués preferit no escriure)

És un regal la vida,

és el barret d'un mag

d'on treieres somriures,

somnis i passos de ball.

I unes ànsies severes

d'anar més enllà,

de viure la Terra

a ritme vibrant.

Et quedares a mitges,

se t'acabà viatjant,

traspassant la frontera

d'on ningú mai ha tornat.

Marxares amb el vent,

la sorra a les parpelles,

les imatges als ulls,

les mirades congelades

i el Photoshop a punt.

No et diem, Xavi, adéu,

parlarem sovint de tu

i del filet de la duna

i de la llera dels rius.

A la llum de la lluna,

contemplant la pluja,

campant al desert,

rient vora mar...

No et diem, Xavi, adéu

Pluja d'hores

Un matí avui ben gris

estrena ja la pluja d'hores

que omplirà de llum el temps

o d'avorriment fangós i trist.