Petita cançó de tardor

Ha plogut per fi al bosc (Un cant d'esperança)

Ha plogut per fi al bosc,

la molsa és cau de sons,

hi ha fang vora el barranc,

i les branques degoten.

Els bolets veuran el sol,

s'espavilen amb la pluja:

els camagrocs surten de presa

mentre el rovelló tardà s'ho pensa.

Hi ha allà vida a un món

fet de colors canviants i aromes,

la màgia de la tardor

ens anirà pintant cada racó.

Ha plogut per fi al bosc...

***

Avui

Màniga llarga avui i mitjons,

cel boirós, ventades i frescor.

I aquella aroma humida del bosc

quan começa a ploure a la tardor...

Hora de canvis

Tanca l'estiu la paradeta,

és ja hora de canviar:

obrir el pas a la fresqueta,

als bolets i les fulles enllà.

S'acaba el sol perpendicular,

les vacances plenes d'hores,

suar les gotes com diamants

i moure'ns, al ralentí, 
amb xancles pel jardí.

És temps ja d'espavilar,

d'omplir l'horari sense forats,

és temps d'estrenar sabates

i trobar castanyes per xutar.

Que entri al calendari la tardor,

que ens porti vents amb el fred del nord

i ruixats amb consistència sobre el bosc.

Que ens bressoli sense límits els mots,

que els seus regals omplin els rebosts.

Que ens ajudi a albirar les primeres nevades...

Poètiques ungles

Gratares el cel,

gratares la sorra

gratares el mar

i els vents que bufen per fora.

I així, ara i aquí,

llueixes sobre la roca

a les ungles dels dits de les mans

 els colors de la teva història.

***

Les fruites de setembre

Maduren els gotims de raïm

madura la magrana,

la figuera ens dóna fruita tardana

i aquell aroma de figues al jardí.

Intempèrie

Foto: una platja deserta de l'Índic

Sota el blau del cel,

la sorra blanca.

Intempèrie a la pell,

l'aigua balla

a ritme del gran estel.

Coses de la platja!