statcounter

dilluns, 26 de setembre de 2011

Ha plogut per fi al bosc (Un cant d'esperança)


Ha plogut per fi al bosc,
la molsa és cau de sons,
hi ha fang vora el barranc,
i les branques degoten.

Els bolets veuran el sol,
s'espavilen amb la pluja:
els camagrocs surten de presa
mentre el rovelló tardà s'ho pensa.

Hi ha allà vida a un món
fet de colors canviants i aromes,
la màgia de la tardor
ens anirà pintant cada racó.

Ha plogut per fi al bosc...


***

6 comentaris:

Lídia ha dit...

Aquesta poesia m'ha activat tots els sentits, no només el de l'ofacte! :)
M'ha agradat molt, sobretot, per treballar-la amb els infants! Gràcies Isabel per crear i compartir aquests poemes!

fanal blau ha dit...

Caldrà una miqueta més de pluja, però la màgia de la tardor ve de camí!
Bonic, bonic!

Isabel ha dit...

Lídia, gràcies a tu, a vosaltres... Sense lectors, la poesia queda inútil.

Isabel ha dit...

fanal, estarem pendents... Les pluges són tan necessàries! I mentre no arribin les d'aigua, ens conformarem amb les pluges de versos (com diria Sàlvia).

M. Antònia ha dit...

Què bonic! S embla que faci sentir l'olor del bosc humit.

Isabel ha dit...

M. Antònia, parles d'una flaire quasi oblidada. Quina pena...