dilluns, 26 de setembre de 2011

Ha plogut per fi al bosc (Un cant d'esperança)


Ha plogut per fi al bosc,
la molsa és cau de sons,
hi ha fang vora el barranc,
i les branques degoten.

Els bolets veuran el sol,
s'espavilen amb la pluja:
els camagrocs surten de presa
mentre el rovelló tardà s'ho pensa.

Hi ha allà vida a un món
fet de colors canviants i aromes,
la màgia de la tardor
ens anirà pintant cada racó.

Ha plogut per fi al bosc...


***

6 comentaris:

Lídia ha dit...

Aquesta poesia m'ha activat tots els sentits, no només el de l'ofacte! :)
M'ha agradat molt, sobretot, per treballar-la amb els infants! Gràcies Isabel per crear i compartir aquests poemes!

fanal blau ha dit...

Caldrà una miqueta més de pluja, però la màgia de la tardor ve de camí!
Bonic, bonic!

Isabel ha dit...

Lídia, gràcies a tu, a vosaltres... Sense lectors, la poesia queda inútil.

Isabel ha dit...

fanal, estarem pendents... Les pluges són tan necessàries! I mentre no arribin les d'aigua, ens conformarem amb les pluges de versos (com diria Sàlvia).

M. Antònia ha dit...

Què bonic! S embla que faci sentir l'olor del bosc humit.

Isabel ha dit...

M. Antònia, parles d'una flaire quasi oblidada. Quina pena...