Ha plogut per fi al bosc,
la molsa és cau de sons,
hi ha fang vora el barranc,
i les branques degoten.
Els bolets veuran el sol,
s'espavilen amb la pluja:
els camagrocs surten de presa
mentre el rovelló tardà s'ho pensa.
Hi ha allà vida a un món
fet de colors canviants i aromes,
la màgia de la tardor
ens anirà pintant cada racó.
Ha plogut per fi al bosc...
***
6 comentaris:
Aquesta poesia m'ha activat tots els sentits, no només el de l'ofacte! :)
M'ha agradat molt, sobretot, per treballar-la amb els infants! Gràcies Isabel per crear i compartir aquests poemes!
Caldrà una miqueta més de pluja, però la màgia de la tardor ve de camí!
Bonic, bonic!
Lídia, gràcies a tu, a vosaltres... Sense lectors, la poesia queda inútil.
fanal, estarem pendents... Les pluges són tan necessàries! I mentre no arribin les d'aigua, ens conformarem amb les pluges de versos (com diria Sàlvia).
Què bonic! S embla que faci sentir l'olor del bosc humit.
M. Antònia, parles d'una flaire quasi oblidada. Quina pena...
Publica un comentari a l'entrada