Fi fred

Foto: tardor als Ports

Queda enrere el sol d'estiu

i les brises vora mar.

Els grocs dels camps de blat,

les tempestes de la tarda

i els dies clars, llargs i vius.

Queda enrere la calor

i ens arriba com una gran abraçada,

com un tsunami inevitable,

com un fet que ens aclapara

aquest fi fred de la tardor.

Fred blanc brillant de l'albada,

delicat i sense entitat de bon matí

absent quasi a migdia,

revifat quan marxa el sol

i amb plenitud quan es fa fosc.

El fi fred de la tardor.

Jornades numerades

Tenim les jornades numerades,

amb les hores preprogramades

sense gaire marge per fugir.

Si t'escapes, malgrat tot,

perquè trobes al temps una esquerda

o t'abdueix a un món paral·lel

aquella estona d'avorriment,

ai! què és difícil la tornada

al més quotidià de la jornada.

Hauràs d'oferir una excusa,

inventar-te malestars

o recitar aquella genialitat astuta

que expliqui (o no) l'absència temporal.

Hi ha llocs al món

Foto: White mountains (New Hampshire)
Autor: Oriol Arteaga Barriel

Hi ha llocs al món 

on la neu de tardor

ha fet seu el bosc. 

I les fulles de colors

semblen ocells en vol
voltant els troncs...

***

Després de la pluja

Després de la pluja

queden gotes brillants

que fan del paisatge

una joieria ambulant.

L'entrada de la nit

Se'm fa petit el temps,

i les hores curtes.

Esmicolen les llums
els millors minuts,
i embolcalla la tarda
el blau enfosquit quan fuig.
I fan reunió els silencis,
reverencien l'entrada de la nit

mentre la lluna tria el seu vestit,
que ha de ser el més elegant i distingit.

D'aquesta manera,
qualsevol actual capvespre
és un indret de màgia
per esperar pacientment la gelor de l'hivern...

***

Obren ses ombrel·les els follets

Insistent, rítmica i silent

cau la pluja sobre el bosc.

Patinen les gotes, 

pengen dels troncs

són llàgrimes, son plors,

queden immòbils tocades pel goig.

Tremolen, emmirallen el sol.

Obren ja ses ombrel·les els follets

i apareixen entre els verds els bolets.

Trompetes, ceps, rossinyols,

rovellons, fredolics i camagrocs,

la vida pel terra entre llimacs i caragols

amb els primers freds de la tardor.

És la festa gran del gran món dels fongs!

La tardor s'ha fet poema

(Muntatge del blog http://quehacemoshoyenelcole.blogspot.com/