Seguir com si res

Quan la poesia t'agafa les regnes de la vida

i el cel és ja paleta de blaus a cavall de mil paisatges

i el mar un mirall de llum o profunditat metàl·lica immensa

i el passat magatzem mig florit tot prestatges d'imatges

i les utopies et maregen i després es fan independents

i els sons composen cançons d'aromes i ritmes i rimes

i les paraules s'escapen del diccionari i  emigren dels llibres

i el teclat del portàtil musica cada lletra amb l'harmonia de la nit

i la lluna omple de plata esquinçada les vores del llit...

Quan percebis que alguna cosa similar a això passa,

has d'escriure un vers, una estrofa, un poema, una oda o cançó,

has d'escriure i treure fora l'emoció, la memòria, el pom de neguits,

has de traçar un pont fet de mots filats entre totes les ribes.

I seguir com si res
quan la poesia t'agafa les regnes de la vida.

Que els mots em sorprenguin

M'agrada que els mots em sorprenguin, 

que surtin apretats com els gotims del raïm,

per atorgar estiu, suc i volum als poemes;

implicats, com les encadenades dolces cireres

per estirar fins a l'infinit les idees que penses;

flonjos, naturals, espontanis, lliures i ràpids

com els rierols que acaronen les pedres

i esquitxen gotes brillants per les flors i les herbes

els dies assolellats pels voltants de Sant Joan.

M'agrada que els mots em sorprenguin,

que surtin, que saltin, que ballin, que volin,

que m'omplin la vida de lletres i somnis,

de passats i presents i molts esdevenirs, 

de mons paral·lels, de versos primers,

que m'omplin els mots de poesia la vida sencera.

M'agrada que els mots em sorprenguin.

Poesia filosòfica

Ignorem un munt de coses,

dubtem de les imposades certeses 

mentre ens bressolen dubtes generades arreu.

Volem a caprici dels vents,

defensem arguments per sobreviure,

fugir del fracàs i fer-nos els valents.

Vivim buscant respostes

a preguntes que quasi mai no formulem

sent analfabets en moltes llengües

i conqueridors de triomfs volàtils,

fins i tot impossibles o inexistents.

Envellim amb la pols del camí a la pell;

oblidem massa sovint contemplar a plaer

les imatges que ens regala el paisatge,

saludar a la resta de caminats

i abillarnos a diari amb roba de diumenge...

Groc de flor

Groc de flor,

llum festiva,

bany de sol,

l'estiu arriba.

Minva la nit,

és llarg el dia.

Reneix, espavila,

es fa infinita

i ressorgeix la vida.

***

Ser flor

 

Ser flor, 
ser llum,
aroma, mot.


Veure com escala el sol,
raig a raig, cada pètal.
Veure com matina la vida
en acabar la nit, cada dia...


I esperar que ens il·lumini
la claror avui també el mirall.






***

Mots de drapaire

Un paper al davant meu,

que se l'emporti el vent

al món blau dels núvols

o sobre els boscos d'alçada.

I si algú li ha escrit mots,

que els canti la pluja,

que els plugui l'albada,

que es quedin volant

allà on el món

esdevé somni o fosca estelada...

(poema inspirat per Drapaire de mots)

Brisa fresca del matí

Brisa fresca del matí,
juny alegre i matiner
que ens regala albades clares,
tantes llums àgils i variades
i aquestes ganes immenses de sortir.

Anar a muntanya, veure per fi
com del gel surt l'aigua freda
juganera entre l'herba en rajolins.

Anar al cor d'una tempesta,
viure sota el xàfec, ballar a ritme del tro;
contemplar vora mar les vinyes verdes
i entomar tot el temps encapsulat 
en els somnis o els desigs de l'esdevenir.

I esperar que en breu l'estiu
sigui màgia a les collites,
maduresa al vermell de molts fruits,
dies lliures, vacances, i hores blaves
per pintar de cel clar o marí el nostre destí.


Brisa fresca del matí...