Navegant per la mar

Navegant per la mar
cada vers amb sa vela
busca atracar al port
per confegir el poema.

El guia de nit el far
amb la llum sublim de la idea,
es deixa portar pel vent
poderós i vital de la llengua.

Acaba el seu viatge
aquell pom de mots
una albada vora la meva platja
i el diu ara la teva veu daurada.



Navegant per la mar
cada vers amb sa vela...

Ha nascut la primavera

Ha nascut la primavera,

dorm al bressol de la nit 

sota un mapa d'estrelles.

Quan es fa de dia 

s'aixeca per pintar flors i borrons,

dibuixar circuits de vols

o cantar melodies a ritme de pluja.

S'alimenta de records

i s'estima que el seu cor

palpita veloç amb ganes de vida.

Mutarà la primavera deseguida,

creixerà per tenir una infantesa

per la sublim energia beneïda

i ser estiu -seu de mosques i calors-

quan arribi la festa de la collita...

L'oratge de maig

Plugims sobtats al final de la tarda,

cel blau lluminós de bon matí,

les flors esclaten al jardí,

la neu encara pot caure a muntanya.

L'oratge canviant de maig

ens regala varietat al vestuari

i moltes sorpreses diàries 

a un cel creatiu que mai no es cansa.

Els prats són paletes de colors,
els camins s'omplen de fang

arbres i plantes generen borrons

i les nits neixen a l'hora daurada...

Fulles noves coronen les branques,

els boscos es renoven,

estrenen verd acabat d'aparèixer
i la flaire és ja perfum de primavera.

Els ocells volen per l'aire

i nien, que arriba el temps de cria,

els insectes ja es fan presents,

els camps esdevenen caus de vida.

Estrenem el mes de maig

Estrenem el mes de maig,

caminem sota el sol, sota la pluja,

veient com la temperatura baixa i puja,

com un núvol ara amb el blau juga.

Estrenem un mes canviant,

ple de dies àvids de novetats:

poncelles que esclaten,

flaires de colors a l'aire,

nits que conviden a contemplar

constel·lacions al temple celestial,

camins vers horitzons llunyans

i tantes hores lluminoses per pensar...

És maig la sortida airosa de l'últim fred,

la mina per a l'aigua clara del desgel,

la imatge als boscos dels nous verds

i tants i tants piulars d'invisibles ocells.

Estrenem el mes de maig,

arribem ja a la rotonda de la vida.

La nit?

La nit?

És el far dels poetes, 

el racó fosc de les lletres, 

l'amagatall dels somnis,

és el pou sense fons dels desigs... 

La nit!

Mar blau marí,

cel plagat de brillants,

horitzó extraordinari,

ombres a caprici

d'un vent que ja vol dormir.

Esperem...

Esperem el mes de maig,

l'esperem obrint l'armari

contemplant un vestuari

que no podem fer servir,

doncs fa fred ara a diari.

Volem ja arxivar

jerseis, bufandes,

mitjons, mantes

i abrics estrafolaris.

Volem estrenar

les sedes primaverals

i jornades plenes de llum

al camí que ens porta al juny.

Volem que pari el vent,

que marxi aquest fred,

que la pluja s'esvaeixi,

que llueixi el sol al cel.

Volem que torni a ser el blau

el color diürn que ens acaroni

les passes per una primavera

que va néixer massa juganera.

*

Brollen els mots

Brollen gota i esquitx,

brollen pluja i plugim,

i és avui el dia més núvol

el dia més gris, 

el dia generós i ric.

Ric en matisos
i tons especials,
ric en paraules de l'aigua
que cau i ens aixopluga,
que mulla, que canta i encisa.

S'omple el camp de llimacs,

s'omple de caragols i humitat,
s'omple d'esperança
i de vida nova esclatant.

Llisquen les gotes

pels arbres, herbes i fulles,
serenes s'hi queden estones

i amplien quietes cada detall.

Juguen a pintar racons,
a fer estrafolàries dutxes

per boscos, desnivells i flors.

Brollen els mots

entre milions de gotes,

la tènue llum i els colors...