statcounter

dijous, 30 de maig del 2013

Entre aromes de primavera





A un escenari ric i fred
prepara el maig la retirada,
que ha d'entrar un juny vigorós
impulsat per la força de la llum
i el ritme bressolant de la ventada.

Arriba jove, madur i fastuós
entre aromes de primavera,
poms de flors plens de colors
i l'albada clara més matinera.

Són llargues les tardes,
són canviants els cels
i ens sorprèn sovint l'oratge.

El dies, assolellats,
tardans els vespres.

Nítides les nits,
esclatants, estrellades,
vestides de festa
emparant les nostres millors vetllades
vora la mar,
a les terrasses...







dimarts, 28 de maig del 2013

Moments de calma



Arrambada a l'ombra i quieta vora el mur
veig el balanceig de les branques,
ballar les fulles amb la llum
solar, diürna, càlida i plaent,
i també com el blau juga amb els verds
a recer de tots els vents.

Són moments de calma al meu univers,
són segons de vida plena,
que quan surti a córrer al camp
de perills se m'omplirà la carrera
sota aquest cel clar de primavera.

Sóc gossa de caça, vella,
dormo de nit emparada per les estrelles
i cada matí busco una veu de poeta
perquè m'escrigui a mi aquest poema...
A una gossa vella.


dijous, 16 de maig del 2013

A Mollerussa

Fa uns dies vaig anar a Mollerussa per tal d'oferir uns tallers poètics a dues escoles. Fruït d'aquella experiència, són les imatges i els poemes que podeu veure a continuació.

                                                                      







Sensació


Un gat a la teulada
arraulit entre la boira,
xemeneia de maons
amb niu de branques seques,
els camps verds
i ensenyant vermell,  unes roselles...

Tot ho veig
des del tren
i de seguida
queda enrere.

Arribo a Les Arrels
-és l'escola que m'espera-
plena de nenes i nens
tocats per la primavera.

Amb els braços oberts,
les veus de versos plenes,
els poemes a les parets
i a les mirades que m'estrenyen.

És bonica sensació:
sota una pluja d'aigua clara
veig la feina que allà queda,
veig l'empeny dels docents
per obrir les subtils portes
al món dels sons i els poemes.


Veig tant i tant treball fet,
veig la immensitat del temps,
veig un món de nit i estrelles,
veig el blau a un cel immens,
veig un paradís de mots i seda...


     Isabel,
      maig  2013

(POEMA  DEDICAT  A  L’ESCOLA
LES  ARRELS,  DE MOLLERUSSA)                                 




***




Poemes al Siloé

La tarda era gris,
el camp es mullava
i us jo vaig parlar
de com poemava.

Les vostres mirades
a la veu clavades
em feien viatjar
per rimes i paraules.

Us vaig regalar
primers versos
impresos
i encara la tarda
ens bressolava
veient dracs marins
dansant a la pissarra…


  Isabel, maig 2013

POEMA  DEDICAT A  ALUMNAT  I  PROFESSORAT
DE  L’ESCOLA  SILOÉ,  DE  MOLLERUSSA

Al paradís de les ombres

Entraré a una sala  fosca,
encendré una flama roja
i contemplaré al paradís de les ombres,
filigranes d'entrellum voltant fantasmes.

I els silencis d'allà dins
em pessigaran la gola
per emetre els sons més fins
i no sentir-me ja mai sola.

Barrejaré aquesta veu
amb la remor dels vells temps
per ser un ésser més
a la coral de la memòria.

Jo sóc filla del passat
i he heretat l'idioma,
el criteri, la lletra i el saber
de tantes vides que han construït la Història.

dimecres, 15 de maig del 2013

Poncelles al jardí




Doblegat el maig pel mig
ens regala pluja i neu,
declara que la primavera
esclata al nostre mapa,
que el sol és generós
amb la llum i proclama
que la calor és a prop
i la natura així ho canta.

Borrons a les branques,
poncelles al jardí,
els boscos cau de vida
i els prats acolorits.

El blanc de les muntanyes
té el temps finit
i les flors als paisatges
ens flairen l’aire per fi.


La calor és ben a prop
i la natura així ho canta.



dimarts, 14 de maig del 2013

Quin esclat!

Un gat petit als antics murs de les ruïnes fenícies de Tir (Líban)



Quin esclat!

Sóc poeta nit i dia,
sóc poeta dia i nit,
sóc poeta de bastida,
xuclo versos a la vida.
M'arrosseguen sempre els mots,
m'incorporen a una dansa
generada per la vista i l'oïda.

Quin esclat!

I m'estiren cada dit
per acaronar les lletres,
que romanen al teclat
mentre fan coreografies.
limitades per la tinta.

Quin esclat!

Us convido a aquest ball
us convido amb alegria,
doncs viure fent poesia
us il·lumina el terrabastall
de la quotidiana travessia.


***

divendres, 10 de maig del 2013

Roda de poemes




Farem una roda de poemes
al voltant de tantes emocions...
Llençarem garlandes de versos
per terrasses, finestres i balcons.




Farem noves composicions
per cantar la llum de cada dia,
encabir el vol d'un au que arriba
o recordar velles cançons.


Serà un constant anar i venir
per tots els temps verbals,
i amb les paraules més subtils
preguntarem a vells enigmes,
viatjarem pels misteris,
pujarem per l'escala de la nit
fins anar a les estrelles,
fugirem de molts malsons
i obrirem capsetes d'altres mons.




***