Als teus fulls hi ha la natura, i els teus peus han trepitjat els camins de la cultura.
Si pugues, t’abraçaria i un ventet del teu alè el cervell em guariria.
Tens la veu que m’acarona, i quan parles la dolçor em du al cor l’enhorabona.
No t’amaguis entre els altres, que el teu flaire ja m’arriba, jo conec la teva vida i t’estimo pels fulls plens de tristor, llum o alegria, de tresors i de secrets, de savieses d’altres temps...