Metrònom primaveral

Cau l’aigua a saltirons pel desnivell de les muntanyes entre molses i falgueres quan despunten les poncelles d’orquídies, lliris i violetes. Li marca el ritme un metrònom primaveral que fa dansar la natura amb llur propi pas de ball mentre es va escurçant la nit en benefici del temps solar. Despunten els conreus se’ns fan accessibles els senders, pren color la terra, i el cel esdevé ombrel·la de pastors gossos i ovelles.

Al poble

Al poble Hi ha un gat que s'ha amagat, ha entrat per la gatera d'una casa abandonada altre temps engalanada. Una mica més enllà, asseguts a un banc de pedra, la xerrada fan petar uns avis d'abans la guerra. L'un és sord, l'altre no hi veu, però entren amb el gat, amb el cap fan la visita, i recorden que a la casa hi vivien uns senyors que moriren sense flors. El mig cec està content de sentir el gat com miola, el vell sord està content de veure el cec com xiula, ambdós s’acomiaden amb el sol a la mirada i la veu atrafegada tot sabent que a l'endemà el gat també hi serà.

Festa de disfresses (Poema de carnaval)

Festa de disfresses

Bruixes i pallassos,
homes llops, papallones i flors,
tots entren al ball del Senyor.
Del Senyor Carnestoltes,
un rei de debò
que mana uns dies
i els altres no.

Balla un ós amb la reina del foc.
Balla un sol amb el núvol del Nord.
Balla el noi amb la corona de flors.
Balla un peix amb la sirena de l’or.
Balla un cuc amb el fill de l’estruç...

I tots ballen al ball del Senyor.
Del Senyor Carnestoltes,
un rei de debò
que mana uns dies
i els altres no.

Esclata

Esclata a la boca,
esclata de cop,
esclata i t’omple
de suc el ganyot.

És un gra de raïm?
És un gra de magrana?
És el suc del fruit
que t’empasses amb gana!

Esclata a la boca,
esclata de cop,
esclata i t’omple
de suc el ganyot.

Conillet

Conillet


T’agraden les pastanagues?
T’agrada el seu gust dolcet?
Claves allà les teves dents
perquè no et creixin eternament.

Et dius a casa nostra conillet
i ets rabbit en anglès.
No necessites abric pel fred
que la natura ja te’l ha ofert.

Ets flonjo i tou,
silenciós et mous,
conillet et dius,
conillet com vius!

Poema d'amor a un llibre

POEMA D'AMOR A UN LLIBRE


Als teus fulls hi ha la natura,
i els teus peus han trepitjat
els camins de la cultura.

Si pugues, t’abraçaria
i un ventet del teu alè
el cervell em guariria.

Tens la veu que m’acarona,
i quan parles la dolçor
em du al cor l’enhorabona.

No t’amaguis entre els altres,
que el teu flaire ja m’arriba,
jo conec la teva vida
i t’estimo pels fulls plens
de tristor, llum o alegria,
de tresors i de secrets,
de savieses d’altres temps...

De colònies

De colònies

Sorpresa, emoció,
quatre crits i una rialla...
de colònies la canalla.

No hi ha mare
ni hi ha pare,
és la "senyo" la que mana...

Jocs, cançons
i macarrons,
la gorra a tota hora
i de nit...
mil llums per fora.