paret ideal per a l'heura antiga
que s'hi enfila buscant veure el cel
a un laberint de branques i fulles.
Té una capçada l'alzina surera
que és punta fina de coixinera,
i garanteix ombra fresca i constant
per a l'estiu de calor més angoixant.
Sembla un element de la fantasia,
tret d'un bosc literari o de l'imaginari,
monstre afable de brancam solidari
amb els raigs de llum i el blau celestial.
I quan la nit s’apodera del firmament
impel·leix a jugar les fulles amb els estels.
