Flotar

Flotar sobre el mar
amb els ulls tancats.
Braços i cames oberts,
aigua a tota la pell.
Escoltar profunditats,
sons greus d'ultramar.

Treure a la superfície
front, pòmuls i nas
per notar un cert contrast
entre el fred del mar
i el sol que escalfa la sal.

Hibiscus

Arquitectura floral
que col·loca vermell lluminós
sobre el verd més frondós.

Corol·la pentagonal
efímera, potent i cabal
sota el sol sublim i gran.

Els estams sobresurten,
semblen espiar el vent
que comença a dansar.

Són les flors dels hibiscus,
color per contemplar,
quins bonics exemplars!

Papallona blanca

Papallona blanca
vola irregular,
per sobre la gespa
va cap al roser.

No troba una rosa,
que el roser no floreix.
Fuig la papallona,
vola i no la veig.

Mogut el mar

Mogut avui el mar,

que desplaça l’aigua

amb ritme sonor.

Contacte inacabable

d’onades perdurables

amb la platja de la cala.

Venen veloces

amb escuma cavalcant

i és lent el retorn

de l’aigua ondulada.

Deixen en marxar

una banda ampla

de sorra mullada

tota pentinada

i flanquejada

per les roques brillants.

Ens sobrevola una gavina

als quatre banyistes

que mirem cap al mar.

Continua una cantarella, esquitxades

de l’aigua que a embranzides

modela una costa espectacular.

17-7-07

Peixos petits

Són diminuts els que s'acosten a la platja,
s'arrisquen a nedar quasi sense fons
i la transparència els posa en evidència,
l'aigua neta els delata...

Són els peixos petits
que neden entre les roques,
la sorra, el sol i les boies.

Lluna i boira

Ha sortit la lluna aquesta nit
quan la claror a l'oest perdurava
i l'últim raig de sol es veia encara.

Fina, estreta, equilibrada,
lluminosa i acompanyada
per un estel de llum intensa.

D'immediat, quan la foscor regna del tot
i no és transparent el seu entorn,
la lluna tendeix poc a poc al color foc.

I ara, una boira de novel·la londinenca
arriba, arriba de cop i ho esborra tot.

Formigues al portàtil

Passegen les formigues
tan tranquil·les pel teclat
ignorants del risc vital
que troben a cada pas.

Portar el portàtil al jardí
comporta un cert perill;
cada lletra, un possible cop mortal,
cada signe, un repte pel pobre animal.

I no paren de passejar
les formigues pel teclat...