Ha sortit avui aquell sol tímid
que anuncia la fi dels dies càlids
daurant un raïm ja a punt de veremar,
escalfant-nos al mar els últims banys,
assecant les millors figues i els madurs albercocs.
Ha sortit jugant al cel amb uns núvols de pas
que al setembre volen ploure xàfecs sobre els camps.
Ha sortit amb un interrogant que, incert al calendari,
ens pregunta si omplirem els cistells als boscos mil·lenaris.
Ha sortit com sortirà al cel cada dia
empenyent el temps de tots a l’avanç de nostra vida.