Codonyat amb perfum de tarongina,
dormirà el feliç follet.
Fruir d’un cop de vent
quan la tardor es fa omnipresent.
Saltar pels tolls de fang,
passejar un cistell molt gran
per omplir-lo de bolets,
contemplar el cel fins el tard
per fugir de les tempestes...
Fer del bosc nostre palau,
cantar i ballar amb les teranyines,
trepitjar amb delí la molsa,
sentir el vol d’un trencapinyes.
Preparar un coixí
flonjo de seda
i omplir-lo d’aire marí,
perfumar l’ambient amb pi dels boscos
i obrir persianes i finestrals.
Quan entri a la sala una fada,
recitar-li un vers d’aquests
perquè es quedi encantada
i la son l’arreli aquí
fins que floreixi el jardí.
Ens abraça la tardor,
ens regala llum cansada
entre remolins i ventades,
fum i roig de llenya i foc,
i el farcit gloriós del rebost…