Els temps de Míster Ed

Quan la tele en blanc i negre no era pas font de neguit,
quan regnava reflectant a les cases en fer-se de nit,
quan les hores eren llargues abans de ficar-te al llit
sortia un cavall protagonista d'una pel·li setmanal amb gran estil.

Eren altres temps, eren els temps de Míster Ed.
Aquell cavall elegant que amagava un distingit potencial
i parlava amb el seu amo, mantenien converses especials,
sempre sempre en absència d'altres humans o congèneres animals.

Eren els temps de Míster Ed.

Camp

Ha florit el romaní,

ja apunta la farigola.

Els brots de blat brillant

verdegen tot el camp.

*

A la vora del camí

vola alguna papallona

mentre un sol tangencial,

il·lumina cada hora.

*

Polseguera estacional

sobre el gris verdós de cada olivera

i de tant en tant una vinya ancestral

-ceps de comarca vinatera-

espera un ruixat de primavera,

que un cel tan transparent

ens augura una espinosa sequera.

Fer poesia

Entrar per la porta gran

al palau de les paraules,

fruir-ne intensament

lluint el millor abillament

en sonora cerimònia.

*

Fer poesia,

donar vida als versos

com qui inaugura primavera cada dia.

Fer poesia.

*

Un dia de propina

Febrer, març, abril

Naixerà un març reposat
carregat de primavera,
que aquest any és de traspàs
i febrer en duu sorpresa.

Ja han florit els ametllers,
els narcisos i els jacints
mentre apunten les poncelles
a paisatges i jardins.

Veurem atrafegades les abelles,
el mullader dels ruixats fugissers
i les llums dels raigs més juganers
que, entremaliats, delaten polsegueres.

Veurem créixer espàrrecs als marges,
volar lleugera una oreneta primerenca
mentre el capvespre daura el cel
tot esperant una nit de lluna plena.

Veurem com giren les tulipes a cada tija,
ballar les branques de les oliveres al vent,
volar les papallones blanques,
florir les roses que anunciaran l’abril...

Any de traspàs

És aquest un any generós,
ens passeja per molts dies,
i ens ofereix un de propina:
ho he vist al calendari de la cuina.

Ens regala un febrer
amb vint-i-quatre hores de més
per contemplar el blau del cel,
per esmorzar bunyols de vent,
per estrenar mitjons vermells,
per trobar-nos al davant una sorpresa,
per esperar amb delí la primavera,
per posar colors a un dibuix negre,
per sopar un plat ple croquetes,
per allargassar enguany l’hivern...

És un any de traspàs,
és un any de cada quatre,
és un any que porta propina:
ho he vist al calendari de la cuina.