Quatre gotes, un plugim.
Aigua a dojo o un xim-xim.
Calamarsada, gotellada,
xàfec, tempesta, xiri-miri. Un festí.
Quatre gotes mal comptades?
Ara plouen
ara cauen
ara dancen
ara mullen
el camí.
statcounter
divendres, 9 de maig del 2008
Posseïa poesia
La poesia, un món desconegut
ple de paraules buides
que s'omplen quan l'habites.
Al món de les paraules plenes,
ja levites.
Posseïa poesia qui llegia els missatges als estels.
Posseïa poesia una bruixa que volava cap el cel.
Posseïa poesia Galileu Galilei.
Posseïa poesia un aviador incombustible,
un alpinista al cim, tot somnis invisibles,
la primera llum de l'alba
i un inesperat vent del desert.
Posseïa poesia un nen que volia ser un tren.
Posseïa poesia un poema orfe arrencat del seu context.
I al món de les paraules plenes,
ja levites.
Poema-regal pel blog http://eines-daula.blogspot.com/, i el seu autor, Cosme Granell.
ple de paraules buides
que s'omplen quan l'habites.
Al món de les paraules plenes,
ja levites.
Posseïa poesia qui llegia els missatges als estels.
Posseïa poesia una bruixa que volava cap el cel.
Posseïa poesia Galileu Galilei.
Posseïa poesia un aviador incombustible,
un alpinista al cim, tot somnis invisibles,
la primera llum de l'alba
i un inesperat vent del desert.
Posseïa poesia un nen que volia ser un tren.
Posseïa poesia un poema orfe arrencat del seu context.
I al món de les paraules plenes,
ja levites.
Poema-regal pel blog http://eines-daula.blogspot.com/, i el seu autor, Cosme Granell.
Llisca el maig
Llisca el maig,
és cataracta.
Fica llums a la mirada,
ens tira aigua des del cel
i ens regala un panorama
fet d'il·lusions, d'esperances
per estirar el temps de les vacances
cap a constel·lacions inexplorades.
Ens durà un juny
de vents i brises,
a la safata del futur.
Llisca el maig,
és cataracta.
és cataracta.
Fica llums a la mirada,
ens tira aigua des del cel
i ens regala un panorama
fet d'il·lusions, d'esperances
per estirar el temps de les vacances
cap a constel·lacions inexplorades.
Ens durà un juny
de vents i brises,
a la safata del futur.
Llisca el maig,
és cataracta.
Poema per acomiadar el curs 7
-Adéu!
-A reveure
-Bones vacances!
*
Quina emoció,
quina alegria,
quina il·lusió!
*
S'acabaren tots els deures,
àlbums i fulls ja descansen,
l'escola ha de reposar:
s'ha aturat el temps d'estudiar.
*
Obrim els ulls per contemplar
un cel de nit il·luminat,
obrim els ulls per contemplar
un Planeta que no para de girar,
que cada dia ens ofereix
un camí per fer un altre passeig,
que ens estampa als paisatges
l'estiu a pinzellades.
*
Obrim els ulls per contemplar
el temps que ens ronda per ballar
amb les ganes de jugar.
*
dijous, 8 de maig del 2008
Poema per acomiadar el curs 6
Les ombres entren per les finestres,
la foscor s'instal·la als espais,
els murals són seus de buit total
i juga al pati sols un silenci sideral.
Queda l'eco a la memòria,
les veus-record d'un curs passat:
les lectures, les cabòries,
els poemes de Nadal,
les cançons de solistes i coral,
els instruments que quasi afinen,
els plors dissimulats,
la baralla a la filera,
la conversa amb el company,
les rialles que amb crits es disfressen,
les carreres per les escales,
les lliçons que dilueix l'oblit fatal,
i l'elixir de l'entrepà a l'hora d'esmorzar.
Trajectòria de pilota invisible,
retolador que s'asseca destapat,
les portes que grinyolen
i els ratolins que s'atipen de llibres estripats.
El fantasma dels deures fracassats,
de l'agenda amb atac d'amnèsia
i l'epidèmia de polls gegants...
I nosaltres, a navegar per l'oceà de les vacances,
a contemplar la bellesa natural que amaguen els paisatges
i a fer el ronso quan els ulls se'ns tanquen buscant un llit.
la foscor s'instal·la als espais,
els murals són seus de buit total
i juga al pati sols un silenci sideral.
Queda l'eco a la memòria,
les veus-record d'un curs passat:
les lectures, les cabòries,
els poemes de Nadal,
les cançons de solistes i coral,
els instruments que quasi afinen,
els plors dissimulats,
la baralla a la filera,
la conversa amb el company,
les rialles que amb crits es disfressen,
les carreres per les escales,
les lliçons que dilueix l'oblit fatal,
i l'elixir de l'entrepà a l'hora d'esmorzar.
Trajectòria de pilota invisible,
retolador que s'asseca destapat,
les portes que grinyolen
i els ratolins que s'atipen de llibres estripats.
El fantasma dels deures fracassats,
de l'agenda amb atac d'amnèsia
i l'epidèmia de polls gegants...
I nosaltres, a navegar per l'oceà de les vacances,
a contemplar la bellesa natural que amaguen els paisatges
i a fer el ronso quan els ulls se'ns tanquen buscant un llit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)