Al vidre que fa de mirall

Elegància natural
al vidre que fa de mirall.
Elegància majestuosa
de la tribuna principal.

Refugi de les ventades,
aixopluc tardoral.
Joc d'imatges que ens enganyen,
cases que es miren simultànias al davant.



*

La Poesia busca poetes

La conversa d’ahir a l’ascensor,

la llum enfosquida d’avui a migdia,

les mones tafaneres del reportatge de la Dos,

les fulles que volen amb el vent de l’octubre,

el plat de sopa espessa a la taula del menjador,

un elefant orfe que fa equilibris a un gronxador,

els bosc malmès per maldestres boletaires,

la lluminosa albada d’un dia qualsevol,

anar a corre-cuita al pati per jugar a futbol,

obrir una nou quan té la pell encara verd,

llegir una llegenda pirenaica del gall fer,

reconèixer de nit una constel·lació,

descobrir formes als núvols mirant el cel...

Són temes per a futurs poemes

o els teus propis rimats relats. Són temes.

La Poesia busca poetes.

*

T'acceptem

No s'acaba avui d'aixecar el dia.

Té mandra la llum?

Hi ha una gran boira,

ens envolta a qualsevol punt.

*

Enyor dels matins clars

que l'estiu ens regalava;

enyor de pluges primaverals,

contundents, sanes, senyorials...

*

T'acceptem, tardor,

perquè pintes amb poesia

el més gris

de la nostra diària monotonia.

T'acceptem!

*

Món vegetal

Octubre

Sostre ocre

escombrant el cel,

tardes que minven

signades pels estels.

I les nits,

que escalen el temps

beneint vells somnis,

creixen molt lentament.

Dibuixem als núvols projectes,

s'esvaeixen alguns com el fum,

d'altres esclaten fets reptes

mentre reneix entre branques la llum.

*

Mirades

Gràcies

Van aquests mots

de quasi tots els colors

pels que heu votat el blog.

Poesiaula us ho agraeix moooooooolt

i us diu que ja ha guanyat un PREMI valuó$:


ELS VOSTRES VOTS