Colles de poetes

Tenim colles de poetes a les aules,
que pensen, que diuen, que rimen,
que escriuen mots al blanc del paper.

Quan tanquen el ulls,
quan escarben al pou
sense fons dels records,
quan inventen històries dels móns,
quan salten o cauen invocant terrors,
quan veuen, quan miren
i entren amb el cap de passeig pel cor,
poemen, escampen al full
versos i estrofes i rimes
que harmonitzen reflexions amb els sons.

Esmorteeix

Sol dèbil avui,
teranyina blanca nebulosa
que esmorteeix tots els colors,
aplana els relleus
i entristeix un dia
que ha matinat monòton.


Remena pensaments
catalitza humitats,
fa solemne el capvespre
en introduir per fi un canvi
al panorama cromàtic ambiental
que justifica accelerar dissimulant el pas,
contemplar els fanals lluminosos
i enrederir els rellotges
per aturar el temps
i elaborar tranquil·lament projectes
o empolainar antics records.

Seguirem caminant

Mantenint el ritme,

buscant tresors,

saltant pels tolls,

trepitjant el fang,

esquivant les pedres,

prenent el sol,

localitzant planetes

i olorant les flors.

Desxifrant els mapes,

consultant estels,

desafiant els vents,

mirant GPS's,

respirant la pols,

divisant horitzons

d'un immens món

que gira fluït, que gira rodó.

Transitant camins

dibuixant projectes,

musicant els mots.

Coses de març

Queden les nevades
a les blancors de les muntanyes,
s'esqueixen el núvols
perquè ens arribi definit el sol,
que març proclama l'arribada
d'un raig de llum a cada flor.

I així els colors recuperen molts matisos,
interpreten els verds del voltant
i ensenyen la paleta més farcida als falciots,
que volen eixelebrats a tothora
per eclipsar a les orenetes dels nostres terrats.

I rebroten les branques,
i pels camps circulen aromes variats
i obrim les finestres de bat a bat
per deixar entrar a la sala
la flaire del cel,
per deixar entrar a la paret
l'ombra d'un núvol fugisser,
per poder respirar al racó de casa més intern
l'oxígen de mar obert,
com si fos la llar un vaixell
i tripulants mariners els seus habitants.

Com si solqués entre tempestes,
com si navegués al final sobre un mar calmat.

Coses de març.

Molts i molts colors

I el color de gos com fuig?
i el color del cel al vespre?
i el color del paper vell?
i els cent blancs de la neu, el gebre i el gel ?
i el gris de les tristors?
i el negre-nit amb lluentors
dels estels al bell mig de la foscor?

Hi ha al món
molts i molts colors.
Alguns, fins i tot
sense nom.



Poema inspirat en la lectura d'aquest post del blog www.ideesicontraidees.blogspot.com

A redós del temps

Us ha retardat enguany el fred la florida,
han esperat les vostres poncelles a iniciar la sortida;
aneu, ametllers, a redós del temps,
sou termòmetres vivents
que acoloriu els camps
de les nostres contrades,
dels nostres hiverns,
dels nostres deambulars aixopluglats pels cels.

Contemplem les flors petites,
els rosats i els blancs que pinten el panorama,
els troncs que grisegen, brillants, i ens enlluernen
a primera hora de la tarda,
el sòl ressec que alimenta tants arbres,
i el blau i el verd que llueixen al romaní
emparant als marges del tros les esparregueres.

I a prop, les vinyes i les oliveres
recuperen la verdor de passades primaveres,
ompliran els troncs de pàmpols diminuts les unes,
i de fulles d'elegància permanent les altres.

Anuncia cada raig la primavera

Boires baixes
a les planes d'interior,
blau intens al cel vora la mar.

Arreu, les nits serenes,
i a migdia fa calor.

Fuig el fred
amb les ventades
i llueix serè el sol
al nostre hemisferi,
aquí, al nord de l'equador.

Anuncia cada raig la primavera,
anuncia cada raig l'abundor,
anuncia la vida que desperta
a les plantes amb les flors.

Anuncia la vida que desperta
als ocells amb els seus vols.

Anuncia la vida que desperta
als boscos de l'alegria la remor.

Anuncia la vida que desperta
a la natura tota, tota la verdor.

I els conreus i els borrons
i les poncelles de colors,
i els insectes i als camps les flors,
i la llum màgica i excelsa fins la tardor.



*