S'apropa un temps singular fet de cabrioles tèrmiques, entre tèrboles albades i indecisos capvespres.
S'apropa un temps singular en que cada estona ens sorprén, que ens porta nits tardanes amb incandescència al cel i un seguit de sobtats dies dissimuladament freds.
És entrar a un camí per fer És cercar flors a l’hivern Rascar ametistas pintades Comprar diaris gratuïts Remoure crancs amb coberts de plata Llogar una cova amb rats penats Saltar per on volen les papallones Volar per on canten a l’estiu els grills Arrossegar-se sota l’ombra del falciot Mirar la nit amb ulleres de sol Prendre el sol contemplant com s’apropa la mort Obrir la finestra per on entren els mots Per dansar amb ritme a la pantalla O treure espurnes de fúria en ordenar els records.
Fuig l'hivern per la porta de les coses passades ens toca viure ara el seu últim cap de setmana celebrant que la llum triomfa a les vesprades, i que la primavera arribarà, com sempre, esbojarrada.
Que ens durà el dia de la Poesia, i pluges, i tempestes amb tronades, i hores de sol, i el dia florit del Llibre, i un calendari ja esponjat amb forats fets de temps lliure.