Des de la terra dels poetes,
puc escriure moltes lletres.
El millor, però
és aquesta sensació
d'un fluït que m'arrossega
per una Lisboa emblavida,
tota ella alè i vida.
Solemne desfilada
fan els mots per la pantalla;
surten, lletra a lletra,
amb la presència coordinada,
doncs no pot estar al final
la que al inici està destinada.
I així, com la pluja que s'estimba sobre el mar,
cauen els mots, i s'aiguabarregen amb cada pensada
per anar bastint amb ritme la rima poemada.
Solemne desfilada
fan els mots per la pantalla.