Esfuma

(Gràcies, Sther. Fantàstica il·lustració!)



El temps ens tanca portes,
va aplegant arxius passats.
Esfuma les vacances
i ens duu als rails de la quotidianitat.

Jo tinc les rodes quadrades
i no les puc fer girar;
el temps demana coses
difícils de gestionar.

Encabir la mirada

He d'encabir la mirada
a la llum de la pantalla.

Després de passejar-la
per mils de cels
entre altes muntanyes,
per tota la màgia tibetana...

He d'encabir aquí la mirada.

Daurat al cel

Foto: Sahara (Argèlia)

És la primera llum de l'alba?
Són els últims raigs del dia?
És el color daurat al cel
i el silenci a la terra.

Carbassetes del desert

Carbassetes del desert,
quan us trobin les gaseles
al mig de tanta sequera
faran amb vosaltres una festa.

Sou menjar ben exquisit
per a un desèrtic convit!

Les hores

S'escabulleixen les hores
pels filtres i les trames,
pels forats del passat.
Incertes s'escapen,
les engulleix un no res.

Al llindar del silenci,
una veu les farà brollar:
seran lletra de cançó
o cantata solemne de mort...

Passeg diari pel cel

Passeig diari pel cel,
el sol puntualment.

Matina, camina, escalfa,
il·lumina, enlluerna, revifa,
emmiralla, llisca, bull,
crema, destaca, matisa, va...

Passeig diari pel cel.

A dalt

Orenetes i xatracs

sobrevolen el meu cap.

Hi ha els núvols més a dalt

i amunt, amunt, els aeroplans.

Cal alçar les mirades

i interpretar les celestials passejades.