Poesiaula

dimecres, 28 d’octubre del 2009

Cel blanc

Cel blanc de mitja tarda
que amaga els raigs de sol,
fa sentir tristor a la cara
i l'enyorança a dins del cor.

Enyorança dels cels blaus,
dels banys al mar tranquil,
d'un estiu que ja ha fugit,
dels dies llargs de més calor...

El gruix de tela

Entra el sol per les finestres

i els raigs, inclinats, fan brillar el terra;

la tardor ens endinsa al món dels vents,

als canvis sobtats del cel

i al paradís de les més crues tempestes.

Caducat l'estiu fa temps,

anirem mudant la roba

fins adaptar el gruix de tela

a la temperatura ambient.

Quan d'aquí un temps regni l'hivern

trobarem amb facilitat la vestimenta adient.

Les boires

Cada matí les boires
fan un dens coixí,
el mar està tranquil
i el sol no acaba de reeixir.

La tardor ens dibuixa a diari
un cel nou per gaudir
dels núvols que es desplacen
i del raig que vol lluir.

Sortirem de casa amb ganes
de contemplar les novetats
tant si es tracta de l'oratge
com d'assumptes generals.

dimarts, 27 d’octubre del 2009

Crisantems

Un ram de crisantems

a un gerro d'aigua clara

entre el marbre i el xiprer,

a l'ombra freda de la tarda.

Tres dies de color

a cada pètal de les flors;

quedarà pansit el pom,

caducarà al mig de la tardor.

I en començar les nevades,

quedaran colgats els crisantems.

***

Amb cara de por

Llums de fanals
i espelmes blanques,
cohort d'esperits,
monstres i fantasmes.

I a cada cantonada,
una gran carabassa
amb cara de por
i raig de tremolor
en veure, a la foscor,
com volen les escombres
amb bruixes
fetes d'ossos i ombres.

S'omple de nit el poblat
s'omple de boira cada terrat,
de vent tempestuós tot l'arbrat
i el meu cor és ja a punt de l'infart...

Gira la Terra

Gira el Planeta,
gira i gira
i al nostre món
batega vida.

Al voltant del Sol,
dia a dia,
gira el Planeta,
gira i gira.

Gira la Terra
i ens duu amb empenta
al temps de llum
per un cel
de foscor extrema.

És la suau dansa
per l'univers
d'un Planeta
ple de poetes
i amants del vers.