Per l'escala de cargol

Per l'escala de cargol
va pujant lenta la vida
mentre la llum regna al dia.


I de nit,
quan s'amaga el sol,
l'activitat global declina.


Així és, com una molla
que s'arronsa i s'estira.

El vent mou

Sol·lícit, el vent mou
fulles i branques,
frega l'ampit de la finestra
s'estimba ferotge contra els vidres
i travessa les cruïlles d'altres temps.

Fa volar pel cel
bruixes amb escombres,
fades d'ales de gel,
núvols de nata i llet
poc visibles amb llum de dia,
evidents quan el sol és fugisser
i s'inaugura el capvespre.

I ja, de nit
s'atura el vent
i la lluna il·lumina
als éssers de màgia.

L'esfera

L'esfera que bota
és una pilota.

L'esfera que gira
és la lluna que ens mira.

L'esfera que puja
és un globus que juga.

L'esfera de casa...
La Terra? és massa!

L'esfera que es mou
és la closca de nou.

M'agrada l'esfera
que bota
que gira
que ens mira
que puja
que juga
que roda
i que es mou!

Ombres ben dibuixades

S'estrena avui un dimarts
d'ombres ben dibuixades,
els raigs de sol més prepotents
i un blau celestial omnipresent.


A recer de la tardor,
cauen fulles, fan estora,
i el carrer és un passeig
de vent i gent que roda.

Si fossis un mirall

Si fossis un mirall,
jo et regalaria
un cel de mil estels
lligats amb fils de plata,
perquè enlluernessis
de nit una mirada.



Si fossis un mirall,
series aigua clara,
series mar, series llac,
series un hivern de glaç,
series llum clara reflexada,
series sol nou d'albada.
Series glop de lluna blanca,
tast de fruita esberlada,
reflex d'aquesta tarda,
pluja fina amb ventada,
series ja, música i paraula.



I jo, m'hi veuria reflexada.



Ets, però, poema en pantalla
amb ritme natural
i rima improvisada,
ets poema i bategada.

Lluna plena de llum freda

Lluna plena
de llum freda,
esfera blanca
fluorescent,
has crescut
de nit al cel.

T'emmarca
un fons negre de foscor,
tens a l'entorn
una boirina de colors.

Lluna plena,
suc de vida,
reina de les marees
i far als oceans.

Testimoni dels meus somnis
que generes al camp activitat,
màgia als contes ancestrals
i imatges de misteri imaginat...

Vent de tardor

Vent explícitament àgil,
tàcitament silenciós
que, d'acord amb els arbres,
eleva pels aires
remolins de colors.

Bufa pacient,
sol·lícit i fràgil;
aixopluga tardors
i ens bressola els mots.
Vectorial, orbita esfèric
en trajectòries variables,
flexibles, canviants...
Serà que els núvols tenen tos?