Desert blanc

Pel cor del palmeral, a Bahaidya

La tarda s'esmunyia
entre els vanos vegetals
mentre dirigíem les nostres passes,
pel cor del palmeral,
a avistar l'últim raig d'un dia clar.

Bassals, sèquies i fang,
la pesència cridanera d'algun ase
a les petites hortes-quadre,
i les mirades dels pocs camperols
feien del nostre circuït
una estranya incursió,
érem rars "aliens" invasors.

Entrompessant amb branques seques,
enfonsant el peus a la terra més tova,
i accelerant el pas sota la inminent foscor,
avançàvem torpement darrera d'aquella veu que optimista cridava:
"chicas, chicos, por aquí, estamos a punto de llegar..."

I les llums acollidores del nostre hotel

ens rebien com a punt final
d'un passeig abrupte i singular
liderat per una destra i hàbil guia,
criatura que ens fa gaudir de la natura,
de l'oasi, del desert, de la ruta
i de l'últim raig pel laberint del palmeral.

Física i química

Labor a cada estructura,
filigrana química dels elements
i física aplicada, espai i temps:
roques de sàvia i fina esculptura.

Treball del temps

Pedres carregades de nits i dies,
amb pàtina d'un temps quasi infinit
que heu fet de l'erosió un joc,
del vent un esculptor
i lluiu, impertèrrites, totes les formes,
tots els matisos d'un sol color...

Al desert blanc

Quan la Terra és geologia

> Quan la Terra és gelogia
> i el sol la il.lumina,
> quan la curiositat et mina
> i les petjades són d'immediat
> esborrades pel vent sobtat...
>
> Quan la Terra és geologia
> i el passeig una lliçó,
> busco entre la sorra les no platges,
> als volcans els no focs,
> al vocabulari els mots
> i a la vida, l'alegria,
> que sola ja ve la mort.
>
>

L'hotel Old-oassis, a primera hora