S'ha enganxat al terra

S'ha enganxat al terra
la foscor d'un matí gris,
i les gotes fines lesionen
el concepte de plugim.

Semblen rostolls
del tros més allunyat,
semblen el troncs ferits
d'un bosc negre cremat.

Semblen aquells esdevenirs
incerts d'un "ves per on,
aquest mal temps
té els dies comptats..."

D'on ve aquest degoteig continuat?
És una pluja intensa i fina,
tupida i gestionada per l'harmonia
d'un ritme cadencial.

Recorda climes extrems,
recorda escenes sublims de "La Regenta",
els camins costeruts gallegs eternament humits,
recorda les obagues-cases dels follets infantils.

I ens cau a sobre i ens refresca
i ens recorda que l'hivern juga pel cel,
que els núvols li donen entrada
per tal de portar-nos oreig o vents d'un altre indret.

Cada dia és el dia de la Terra

Dient poesia

Mira al teu voltant:

a cada racó, un color;

pels vidres, el sol,

per la porta, un so.

Per a cada sensació, un mot.

I cada mot al seu lloc

per fer aquesta cançó.

Tot el sostre blanc,

els raigs em desperten;

sento l'activitat

dels veïns de l'escala,

de la radio que parla,

sento bordar

el gos a la plaça...

I estreno aquest dia

t

dient paraules de poesia.

***

Arxiu pistes B I

ImageChef.com Poetry Blender



ImageChef.com Poetry Blender

Matí de sol

Matí de sol acolorit,

parafernàlia de núvols lleugers;

llum a les façanes, a la nuesa dels arbres,

llum que fa de la ciutat un anunci d'activitat.

Blancor il·limitada matisada pels gocs i rosats

que ens posa en safata tot el temps clar pel davant.

***

No us volia decebre

El ritme intern de cada poema,

el cor que dins li batega,

l'alè, una harmonia per desenvolupar el tema,

la rima que modela el vers,

aquella inesperada cantarella.

Els sons de cada mot,

l'inici de l'estrofa primera,

aquell començar quan no hi ha res

a una pantalla que espera;

la màgia d'una lletra,

un grafisme que s'autogenera...

No us volia decebre,

però he de dir que la poeta no inventa,

que és de les paraules que ballen, titella.

Que sols tecleja i tecleja...

***

Tot enfosqueix

El cel pinta de gris

les jornades més negres

que el calendari ens ensenya.

Gelor a la nit,

absents les estrelles,

la lluna no hi és.

Tot, tot enfosqueix.

***