Continua viu el fred,
ens emblanquina les albades,
fa del blau al cel un paradís
que ens convida a esquivar ombres.
Rigoroses condicions
ens regala enguany febrer;
copioses són les nevades
a terres de poca alçada.
I revisem mentalment
estadístiques del temps
per acabar, com sempre, dient
que aquest any és llarg l'hivern.
N'abusem de les flassades,
calefaccions i fumarades,
que s'ha de cremar la llenya
fruït de les últimes ventades.
Molt savi és l'oratge,
que combina condicions
per equilibrar els paisatges.
Continua viu el fred,
fins que una bafarada sahariana
ens durà al nostre indret la calorada.
h
statcounter
divendres, 12 de febrer del 2010
Passar pàgina
*
Passar pàgina
i entrar al capítol final;
descobrir qui és l'assassí
i saber perquè ha actuat així.
*
Entendre les arrels de la violència
i saber que els llibres ens ensenyen
que ens hem de protegir
pert tal de no ser mai víctima o botxí.
*
**
***
**
*
Bressolar cada paraula
Bressolar cada paraula,
pronunciar sons amb encís
i embolicar aquesta màgia
en seda fina de llum i paradís.
Entonar composicions,
recitar en veu alta la rima
mentre l'aire l'afina
i la transporta al món de les ficcions.
I allà es fa possible
cada desig que formula el teu vers,
l'alegria d'un dia que se't va girar al revés
i divisar la meravella d'un fantàstic univers.
J
pronunciar sons amb encís
i embolicar aquesta màgia
en seda fina de llum i paradís.
Entonar composicions,
recitar en veu alta la rima
mentre l'aire l'afina
i la transporta al món de les ficcions.
I allà es fa possible
cada desig que formula el teu vers,
l'alegria d'un dia que se't va girar al revés
i divisar la meravella d'un fantàstic univers.
J
Etiquetes de comentaris:
els mots,
les paraules,
poemar
dijous, 11 de febrer del 2010
Els colors d'un capvespre
Foto: posta de sol al llac de Siwa (Egipte)
Els colors d'un capvespre
s'emmirallen al llac
i retornen la imatge
que la nit se'n durà.
b
Engoleix la foscor
llum, matís i color.
***
Sortiràs al carrer
Sortiràs al carrer,
i el sol de migdia
t'obrirà la retina:
seràs cau de llum,
seràs vol d'esparver,
seràs tot allò
que tu vulguis ser.
B
Flor d'hivern
blau del cel,
aroma de pebre,
vaixell víking
o escut guerrer,
conte de fades,
arbre de branques
que ballen a l'aire de l'est,
solc de terra calcària,
volcà adormit sense lava,
merla d'aigua,
camell o escorpí
a un paradís de sorra i sol
o processionària a les agulles d'un pi...
g
Seràs tot allò
que vulguis ser,
si llegeixes històries
als llibres electrònics
o als llibres de paper.
***
Etiquetes de comentaris:
dia del llibre,
la màgia dels llibres,
llibre
La natura reneix
Quan els Reis
han retornat a llurs palaus
i a les muntanyes hi ha allaus.
Quan l'hivern carrega fred
i una càlida ventolera anuncia
que arribarà un dia la primavera.
Quan la llum diürna
ja ens enlluerna
i les nits llueixen estrelles.
Quan l'any porta marxeta,
quan l'estiu és un projecte
i omplim de somnis la maleta...
Quan tot això succeeix,
la natura reneix
i se'ns carreguen les hores d'energies!
han retornat a llurs palaus
i a les muntanyes hi ha allaus.
Quan l'hivern carrega fred
i una càlida ventolera anuncia
que arribarà un dia la primavera.
Quan la llum diürna
ja ens enlluerna
i les nits llueixen estrelles.
Quan l'any porta marxeta,
quan l'estiu és un projecte
i omplim de somnis la maleta...
Quan tot això succeeix,
la natura reneix
i se'ns carreguen les hores d'energies!
Etiquetes de comentaris:
final de l'hivern,
fred
dimecres, 10 de febrer del 2010
I el poema és onada
Uns núvols van de pas
i juguen a la pluja,
tots els mots condensats
cauen fluïts cap al mar.
Embranzida a la tinta
remugant dins la negror.
Les paraules frisen
per brillar a la foscor.
Lluny de solcar a la deriva,
cada vers amb flotador
es col·loca i revifa;
l'estrofa ja pren vida
parlant d'aquella fredor
que noten les lletres,
quan són marina, ventada o bressol.
I el poema és onada,
giravolta dins del cor,
immersió subtil salada
escuma blanca,
sonora esquitxada.
i juguen a la pluja,
tots els mots condensats
cauen fluïts cap al mar.
Embranzida a la tinta
remugant dins la negror.
Les paraules frisen
per brillar a la foscor.
Lluny de solcar a la deriva,
cada vers amb flotador
es col·loca i revifa;
l'estrofa ja pren vida
parlant d'aquella fredor
que noten les lletres,
quan són marina, ventada o bressol.
I el poema és onada,
giravolta dins del cor,
immersió subtil salada
escuma blanca,
sonora esquitxada.
Etiquetes de comentaris:
com escriure un poema,
poemar,
poemes
Subscriure's a:
Missatges (Atom)