Danses

Danses dels raigs damunt la Terra,

jocs d'ombres entre les flors i les herbes...

Colors als ametllers

que anuncien primavera

quan l'hivern és fred present

i hi llencem mirades fugisseres

amb la càmera al davant

i els mots rimats ballant pel cap.

Es col·loca cada paraula

al lloc més inversemblant

per convertir-se al final

en poema extemporani

que canta el caliu hivernal

bressolat per l'esperança

d'un seré oratge brillant

que un dia ens acaroni.

Amb dits del vent pel pentinat

i sorra fina a tota la cara,

solemne airet del nord

per compassar-nos cada passa

amb la seda suau que ens filtra la llum a la mirada.

Danses dels raigs damunt la Terra,

jocs d'ombres entre les flors i les herbes...

Guspira, detonant

Guspira, detonant;



burjar i burjar



converses i expressions,



manllevar dos o tres mots



del noticiari de la tarda



per engegar un vers



i retratar un temps



de gelada i lent futur,



de blanc sobre les herbes,



d'enrenou entre els cristalls



que esdevindran cascades



sobre molses, a coves de fades.







I recrear aquell paradís



que s'allunya i s'amaga



pels racons del record



amb les paraules que algú parla...

Sobre el gris

De puntetes

De puntetes
va la lluna
va la lluna
de puntetes
va la lluna
cap al ball.




El ball,
el ball d'ones
amb l'escuma
amb l'escuma,
el ball d'ones
amb l'escuma
que hi ha al mar.





De puntetes
va la pluja
va la pluja,
de puntetes
va la pluja
cap al ball.

El ball,
el ball d'ones
amb l'escuma

amb l'escuma
el ball d'ones

amb l'escuma
que hi ha al mar.

De puntetes
va l'albada
va l'albada
de puntetes
va l'albada
cap al ball.



El ball,
el ball d'ones
amb l'escuma
amb l'escuma,
el ball d'ones
amb l'escuma
que hi al mar.

...

Sóc el sol

Sóc el rei
del dia al cel,
i em passejo
i em passejo.

Sóc el sol
astre imponent,
llum i foc
al firmament.

Sóc l'alè,
alè de vida,
sóc la font
de cada ser,
sóc l'estel
que sempre et cuida,
tinc el nom
de sol-solet.

Jo et puc cremar la pell,
jo puc canviar el color del cel,
i m'amago perquè dormis
bressolat per molts estels.

No li cal a la lluna vaixell

No li cal a la lluna vaixell

no li cal avió, ni cotxe,

ni via, ni metro, ni tren;

no li cal a la lluna cap vel.



Viatja per les onades,

viatja solemne pel cel,

l'aixopluguen núvols i boires

i la màgia brillant del estels.



Corre per cims i carenes,

fa de la fosca nit un bell univers

farcit d'històries i llegendes

que fan adormir a grans i xiquets.

Escales, graons, escaletes i baranes