Endevinalles i animalades

Ses petjades són les baves,

el seu rastre és el moc.

S'arrossega per les pedres

i és feliç sortint quan plou.

Solució: el cargol

Estiro el cap cap a la lluna,


estiro el cap cap els estels;


s'hi suma el coll a aquest anhel


i ma mirada puja i puja...

Solució: la girafa

Endevinalles nascudes als blogs

Bibliopoemes

Tens un racó dalt del món

****

Anunci de primavera

Cent mil branques ja en flor,

els insectes van de festa

brunzint per tanta blancor.

t

Una pluja que matina,

a migdia surt el sol.

L'oreneta tot s'ho mira

i refila l'oriol,

la vinya espera nua

el brot de la primera fulla;

blau, blanc, gris i verdor

anuncien primavera a la natura

i a la cuina abundor.

***

Mes de març

*

Mes de març,

llum i vent

i música a la vida.

Dansaires blancs,

pètals de l'ametller,

com veles d'un veler

voleiant al mig del blau intens.

Es fan iguals

mar i cel,

es fan iguals

nit i dia;

baixa aigua als rierals

i l'alegria ens convida

a córrer pels prats

trepitjant els verds i la florida.

***

És blanca la florida

És blanca la florida,
és blau brillant el cel
i la primavera s'anuncia...

Flou-flor-flou

No et serveix

No et serveix l'arribada imminent de la primavera,



no et serveix si no recordes les gelades crues de l'hivern,



si no ensumes amb un somriure la dolçor d'una poncella,



si no projectes paisatges i camins per trepitjar,





no et serveix el pas del temps





si no gestiones oportunament els teus passats,





els nostres futurs, tots els presents...

Danses

Danses dels raigs damunt la Terra,

jocs d'ombres entre les flors i les herbes...

Colors als ametllers

que anuncien primavera

quan l'hivern és fred present

i hi llencem mirades fugisseres

amb la càmera al davant

i els mots rimats ballant pel cap.

Es col·loca cada paraula

al lloc més inversemblant

per convertir-se al final

en poema extemporani

que canta el caliu hivernal

bressolat per l'esperança

d'un seré oratge brillant

que un dia ens acaroni.

Amb dits del vent pel pentinat

i sorra fina a tota la cara,

solemne airet del nord

per compassar-nos cada passa

amb la seda suau que ens filtra la llum a la mirada.

Danses dels raigs damunt la Terra,

jocs d'ombres entre les flors i les herbes...