Ens regala la natura

Ens regala la natura

aromes ancestrals,

imatges de somni,

sabors del mar i del camp,

gotes fresques de pluja

i la bellesa que mai no s'atura...

Ens regala la natura.

***

Tempestes sobtades

Tempestes sobtades,

ruixats minerals.

La transparència em xucla

com a la pluja el fang.

Veig els mons aquosos

d'esponges, algues i coralls,

veig l'univers dels planetes

amb llunes de plata al voltant.

I m'atrapen els somnis

entre els trons i els llamps

per viure de nit mil històries

que invento pel cel volant.

Amb espurnes que esclaten

i cavalls alats,

amb màgia emmirallada

a bocins i trossets de passats.

Em desperta l'albada

amb gotes d'aigua lliscant

pels vidres que els núvols

han volgut atrapar...

Escric la vida

"Escric la vida

a raigs de tinta,

escampo mots

per tot el món."

Això cantava

un vell poeta

nit, matí i tarda

davant l'horitzó.

El sentien les estrelles,

el bressolaven cops de vent,

el saludaven les primaveres,

l'aixoplugava el sol d'hivern.

Un estiu de gran durada

i calor desmesurada

volia fer callar el poeta

a pinzellades de sol rogent

i dutxes de suor punyent.

Va tenir, però, de sobte sort

i el setembre portà pluges de tardor

per musicar-li amb aigua cada vers

i donar ritme de tempesta al seu poema.

***

L'últim jorn d'estiu

L'últim jorn d'estiu

d'hores tènues i blanques

ens regala la més suau llum

que inunda totes les estances.

I ja demà,

haurem de tancar balcons i portes,

que ens durà el temps de tardor

frescor al carrer, pluges i ventades

amb ganes d'ocupar els habitacles...

S'acabaren els sopars al ras

i les nits de converses amb les estrelles,

les hores mortes a la vora del mar

i seguir amb l'esguard les papallones més belles.

S'acabaren els inacabables berenars

i les cavalcades sobre les onades,

els banys al riu esperant martinets blancs

i els ràpids blauets de vol angular i figura fugaç.

S'acabaren les dutxes a deshores,

les sopes fredes i els saltirons per les pedres.

Dormir amb els peus a l'aire

i somiar que ets pingüí a les glaceres de l'Àrtic...

Aquesta tardor

Entra dissimulant

cavalcant a una ventada,

i a migdia va i s'amaga.

*

Serà present

fins a l'hivern

entre els plecs de les fulles

sentenciades a caure,

xiulant per la xemeneia

i humitejant al bosc la llenya.

*

Serà present

fins a l'hivern

farcint els cels de la tarda

amb núvols de fumera,

a l'esclat daurat del bolet

que ens empeny a llur cacera.

*

Serà present

fins a l'hivern

aquesta tardor

molsuda i juganera

que pinta els arbres d'or

i de coure i foc el terra.

*

**

***

Aire de feina

Aire de feina,

frescor al matí;

tardor que arriba,

l'estiu s'en va.

Inici de setmana

amb anunci de pluja

i dies de festa gran.

Serena calma,

dilluns flagrant.

L'esguard s'espavila,

el món t'està esperant.

Enfilem la marxa

d'anar-hi anant,

per gaudir d'un paisatge

subtilment canviant.

***

Gran passejada

Escombra setembre

els últims raigs de l'estiu,

ancora les nits estelades

i els vespres vora mar.

Esdevenen ara protagonistes

els espais amb fantasmes,

mitjons i mànigues llargues

i les peroles coent hores al foc.

Gran passejada solemne:

van entrant pluges i tempestes,

la fúria d'oblidades ventades

i les jornades de projectes plens de mots...