divendres, 24 de setembre de 2010

Tempestes sobtades

Tempestes sobtades,
ruixats minerals.
La transparència em xucla
com a la pluja el fang.

Veig els mons aquosos
d'esponges, algues i coralls,
veig l'univers dels planetes
amb llunes de plata al voltant.

I m'atrapen els somnis
entre els trons i els llamps
per viure de nit mil històries
que invento pel cel volant.

Amb espurnes que esclaten
i cavalls alats,
amb màgia emmirallada
a bocins i trossets de passats.

Em desperta l'albada
amb gotes d'aigua lliscant
pels vidres que els núvols
han volgut atrapar...




2 comentaris:

montse ha dit...

Pensava que ens anunciaves tempestes, i em trobo en aquest poema bonic i tempestiu.

Salut!!!

fanal blau ha dit...

Senzillament preciós!

Molt bon dia!