ruixats minerals.
La transparència em xucla
com a la pluja el fang.
Veig els mons aquosos
d'esponges, algues i coralls,
veig l'univers dels planetes
amb llunes de plata al voltant.
I m'atrapen els somnis
entre els trons i els llamps
per viure de nit mil històries
que invento pel cel volant.
Amb espurnes que esclaten
i cavalls alats,
amb màgia emmirallada
a bocins i trossets de passats.
Em desperta l'albada
amb gotes d'aigua lliscant
pels vidres que els núvols
han volgut atrapar...
2 comentaris:
Pensava que ens anunciaves tempestes, i em trobo en aquest poema bonic i tempestiu.
Salut!!!
Senzillament preciós!
Molt bon dia!
Publica un comentari a l'entrada