Presumida, la lluna

Foto: la lluna il·lumina la nit a Hiroshima (Japó)

Presumida, la lluna

ens omple la nit

envoltada d'estrelles

i foscors d'infinit.

Quin misteri insinua?

Quants secrets callarà?

És al món de les bruixes

fanalet d'embruixar,

és al gran univers

un cos sense més,

és la lluna font d'encanteri

i bon bressol per somniar

és gran reina al paradís sideral

és la llum d'intempèrie

que fa de la nit un imperi astral.

Domina els fluïts de la Terra,

orbita al nostre voltant

mentre determina

si una llavor germina

o si es corca un bolet,

si arriba al Nord la marea viva

o si han de nèixer els vedells.

Presumida, la lluna.

***

Elegants

Elegants són les lletres

que, quietes al teclat,

esperen amb ànsia

el ball de les nostres mans.

***

Ens regala la natura

Ens regala la natura

aromes ancestrals,

imatges de somni,

sabors del mar i del camp,

gotes fresques de pluja

i la bellesa que mai no s'atura...

Ens regala la natura.

***

Tempestes sobtades

Tempestes sobtades,

ruixats minerals.

La transparència em xucla

com a la pluja el fang.

Veig els mons aquosos

d'esponges, algues i coralls,

veig l'univers dels planetes

amb llunes de plata al voltant.

I m'atrapen els somnis

entre els trons i els llamps

per viure de nit mil històries

que invento pel cel volant.

Amb espurnes que esclaten

i cavalls alats,

amb màgia emmirallada

a bocins i trossets de passats.

Em desperta l'albada

amb gotes d'aigua lliscant

pels vidres que els núvols

han volgut atrapar...

Escric la vida

"Escric la vida

a raigs de tinta,

escampo mots

per tot el món."

Això cantava

un vell poeta

nit, matí i tarda

davant l'horitzó.

El sentien les estrelles,

el bressolaven cops de vent,

el saludaven les primaveres,

l'aixoplugava el sol d'hivern.

Un estiu de gran durada

i calor desmesurada

volia fer callar el poeta

a pinzellades de sol rogent

i dutxes de suor punyent.

Va tenir, però, de sobte sort

i el setembre portà pluges de tardor

per musicar-li amb aigua cada vers

i donar ritme de tempesta al seu poema.

***

L'últim jorn d'estiu

L'últim jorn d'estiu

d'hores tènues i blanques

ens regala la més suau llum

que inunda totes les estances.

I ja demà,

haurem de tancar balcons i portes,

que ens durà el temps de tardor

frescor al carrer, pluges i ventades

amb ganes d'ocupar els habitacles...

S'acabaren els sopars al ras

i les nits de converses amb les estrelles,

les hores mortes a la vora del mar

i seguir amb l'esguard les papallones més belles.

S'acabaren els inacabables berenars

i les cavalcades sobre les onades,

els banys al riu esperant martinets blancs

i els ràpids blauets de vol angular i figura fugaç.

S'acabaren les dutxes a deshores,

les sopes fredes i els saltirons per les pedres.

Dormir amb els peus a l'aire

i somiar que ets pingüí a les glaceres de l'Àrtic...

Aquesta tardor

Entra dissimulant

cavalcant a una ventada,

i a migdia va i s'amaga.

*

Serà present

fins a l'hivern

entre els plecs de les fulles

sentenciades a caure,

xiulant per la xemeneia

i humitejant al bosc la llenya.

*

Serà present

fins a l'hivern

farcint els cels de la tarda

amb núvols de fumera,

a l'esclat daurat del bolet

que ens empeny a llur cacera.

*

Serà present

fins a l'hivern

aquesta tardor

molsuda i juganera

que pinta els arbres d'or

i de coure i foc el terra.

*

**

***