S'escapen els dies,
van escales avall
per amuntegar-se
a una pista de ball.
S'arxiven dins el ritme
de danses fluides al cap,
surten i es mouen
a la llum del passat.
I esmicolen històries
que reclamen entitat,
volen i volen essent meravelles
d'un món desgavellat...
Anirem fent saltirons
pels verbs conjugats,
tot pensant que els futurs
seran traços ben dibuixats.
Ai! quina rara aventura
els records d'estranya natura,
el present que ens empeny
i l'esdevenir que no s'atura!
***
