Fan els mots

Fan els mots jocs malabars,

i equilibris dins del cap.
Salten, corren, juguen,
generen descendència,
dormen i somnien i canten
des de la més sublim paciència.

Reflexionen, riuen, callen...

Semblen aigua a les cascades,

semblen pluja amb llum d'estiu,
són diàlegs de les fades
i s'amaguen als miralls,
són l'eco a les muntanyes
i reflexes a pous i llacs...

Juganeres, les paraules,
fan la ronda i pinten raigs
que il·luminen les idees
per escriure'n mil poemes.

Quina temporada!

Foto: Alexandria (Egipte)

Quina temporada de pluges, plugims,

xàfecs, ruixats i xim-xims!

S'acabem els dies humits,

comença el sol a lluir,

sortirem de casa per anar a veure

reguitzells de nous verds als jardins.

Tornaran les hores grises de tempesta,

es cobrirà una nit el cel de núvols,

rebrem a la terra aigua i llum de llamps i trons

i la vida així ens va oferint la variada gesta...

Els ritmes de la natura

Dormim donant l'esquena a la lluna,

mirem de dia al cel amb ulls interrogants

per tenir, si cal, aixopluc sota la pluja.

Obviem els ritmes de la natura,
caminem pel món esmaperduts
sabent que les línies traçades pel desig
es perden sovint entre la sorra de les dunes.

Quants moments!

Foto: albada al parc natural d'Andringitra. Madagascar

S'enganxa la boira al terra

quan el sol comença a il·luminar,

els núvols trepitgen les herbes

i el paisatge és obra d'art.

Quants moments
vitals per admirar!


***

Sobre paper

Pètals i fulles,

delicat conjunt vegetal.

Festival floral.

***

És la pluja

A cada gota, un mirall,

la plata feta llum a la tarda,

l'aigua fresca rega el sorral.

És la pluja del cel un regal,

és el núvol que plou al teu camp,

és el bosc que humit respira,

és la cortina viva per fora del vidre,

és el fang al fons del basal,

és el vent que bufa aquí i allà,

és l'estiu amb bany des de dalt...

Amb la pluja fina