Ser

Ser barca cercant el port, 

ser onada al mar d'acer, 

ser esquitx de sal viatjant al vent, 

ser llum al mirall del cel... 

Ser!

S'afanya la llum

S'afanya la llum

a ser eix del dia,

a omplir de blaus el mar

i d'alegria la vida.

És un regal del cel

que envolta cada ombra,

va enlluernant la gent,

banya la natura i l'empeny.

I quan alterna amb la nit

o la llum del sol es retira

ens ha impregnat a la retina

la memòria acolorida del dia.

***

Seguir com si res

Quan la poesia t'agafa les regnes de la vida

i el cel és ja paleta de blaus a cavall de mil paisatges

i el mar un mirall de llum o profunditat metàl·lica immensa

i el passat magatzem mig florit tot prestatges d'imatges

i les utopies et maregen i després es fan independents

i els sons composen cançons d'aromes i ritmes i rimes

i les paraules s'escapen del diccionari i  emigren dels llibres

i el teclat del portàtil musica cada lletra amb l'harmonia de la nit

i la lluna omple de plata esquinçada les vores del llit...

Quan percebis que alguna cosa similar a això passa,

has d'escriure un vers, una estrofa, un poema, una oda o cançó,

has d'escriure i treure fora l'emoció, la memòria, el pom de neguits,

has de traçar un pont fet de mots filats entre totes les ribes.

I seguir com si res
quan la poesia t'agafa les regnes de la vida.

Que els mots em sorprenguin

M'agrada que els mots em sorprenguin, 

que surtin apretats com els gotims del raïm,

per atorgar estiu, suc i volum als poemes;

implicats, com les encadenades dolces cireres

per estirar fins a l'infinit les idees que penses;

flonjos, naturals, espontanis, lliures i ràpids

com els rierols que acaronen les pedres

i esquitxen gotes brillants per les flors i les herbes

els dies assolellats pels voltants de Sant Joan.

M'agrada que els mots em sorprenguin,

que surtin, que saltin, que ballin, que volin,

que m'omplin la vida de lletres i somnis,

de passats i presents i molts esdevenirs, 

de mons paral·lels, de versos primers,

que m'omplin els mots de poesia la vida sencera.

M'agrada que els mots em sorprenguin.

Poesia filosòfica

Ignorem un munt de coses,

dubtem de les imposades certeses 

mentre ens bressolen dubtes generades arreu.

Volem a caprici dels vents,

defensem arguments per sobreviure,

fugir del fracàs i fer-nos els valents.

Vivim buscant respostes

a preguntes que quasi mai no formulem

sent analfabets en moltes llengües

i conqueridors de triomfs volàtils,

fins i tot impossibles o inexistents.

Envellim amb la pols del camí a la pell;

oblidem massa sovint contemplar a plaer

les imatges que ens regala el paisatge,

saludar a la resta de caminats

i abillarnos a diari amb roba de diumenge...

Groc de flor

Groc de flor,

llum festiva,

bany de sol,

l'estiu arriba.

Minva la nit,

és llarg el dia.

Reneix, espavila,

es fa infinita

i ressorgeix la vida.

***

Ser flor

 

Ser flor, 
ser llum,
aroma, mot.


Veure com escala el sol,
raig a raig, cada pètal.
Veure com matina la vida
en acabar la nit, cada dia...


I esperar que ens il·lumini
la claror avui també el mirall.






***