Regal de setembre

Foto: aula d'una escola de la illa d'Ibo (Moçambic)

És regal, és sorpresa.

és la capsa tancada

d'aquest nou curs

que al setembre s'estrena.

Estirem la llaçada,

esquincem el paper,

descobrirem dies màgics

plens de coses per fer.

Noves són les llibretes,

nous els llibres i els perquès,

desconegudes les pistes

i les cruïlles també.

Patirem dies rúfols

i en gaudirem molts més

d'estones farcides d'alegria,

sorpreses, llums i saber...

És regal, és sorpresa.

La immensa sed

Serralades, planes,

cims i muntanyes,

tots el prats i les valls,

vessants assolellades 

i ombrívoles obagues

acumuleu la immensa sed

d'un estiu calorós i sec.

Demaneu al cel

cada dia un ruixat,

demaneu als estels

nits de pluja sobre els camps,

demaneu-li al setembre

que es comporti com sempre,

que instal·li miralls

a les branques dels arbres.

Demaneu a la lluna

que jugui amb els núvols.

Digueu-li que volem anar al bosc

a cercar i trobar rovellons,

lleteroles, cama-secs, rossinyols,

ous de reig, cama-grocs i ceps

per omplir els buits cistells...

Desig

Ja ensumo la flaire del fang,

veig el cel gris i pesant

mentre cauen els ruixats...

Que ens regali la Natura

aigua fresca, pluja vital

a les ciutats i els camps.

Que netegi les façanes i els terrats,

que juguin les gotes als vidres,

que regui arrels, arbres i micelis,

que faci pessigolles al bosc

perquè espavili i ens regali els seus tresors.

Preparem les botes i els cistells,

que la tardor és a la vora

i hem d'anar a caçar bolets!

Plouen

Plouen generoses les paraules del poema,

són gotes d'aigua sobre els terrenys ressecs,

són pluges que han de fer esclatar els bolets,

són mots humits que fan ballar les fades i els follets.

Cauen amb fe, desig, força i ànsia,

cauen amb vertigen sobre els arbres,

són sons que musiquen els rierols

cauen del cel, entre els núvols, pluges de mots.

Mullen el terra, 

esborren la pols,

animen l'herba,

són brillants al bosc.

Gotes i lletres,

la gran remor,

de la collita a la tardor!

(Poema escrit sota demanda del Boletaire Gironí)

Les primeres ventades

Les primeres ventades
remouen l'estiu
que encara hores d'ara
se'ns escabull i és actiu.

Amb aromes de terra,
de pluges al desig,
i l'or de fulles que són vela
al mar immens dels cels
preparem les carteres,
preparem els cervells
entre graelles d'horaris
i les tanques del temps.

Començarem l'escalada,
de tant en tant farem un descens
i cantarem pel trajecte
o plorarem si ens esgota el pes...

Plor

Mar gris, dens, plomat,

del blau estiuenc t'has allunyat.

Ets mirall ara d'un cel blanc,

ets mirall dels grans núvols fumats.

Ets enrenou d'onades altes

sota un vent indecís i intermitent;

ens portes a la sorra negres algues

i l'avís de que el temps de platja

està arribant al seu, al meu final...

Quedaran lluny les vacances,

s'obriran els dies amb alarmes

i les hores seran forats negres 

a l'univers cabal de l'aventura vital.

Retornar

Retornar amb una tardor incipient

entre el brogit de la gent

i l'enrenou dels vols i els aeroports.

Descarregar milers d'imatges 

per retenir moments passats

mentre perd identitat l'equipatge

tot projectant futurs nous viatges...

Retornar, recuperar a casa el lloc

i fer de cada conegut indret

un nou focus d'atenció de la mirada

amb el bategar del esdevenir a cada passa.

Acumular, classificar les pedres de la Gran Muralla,

les llums, tantes llums de Palaus, Temples i Muntanyes,

els crits d'emoció turística a l'orella de milions de visitants,

i acabar amb els esmorzars diaris de vegetals i ous amb arròs blanc.

Guardar al calaix de la tauleta el Passaport

i reconèixer entre les mans, el plat i la boca

la coreografia quotidiana de la forquilla, el ganivet 

i la cullera per menjar el bistec amb patates i la sopa.

Oblidar el batibull de les dinasties,

dormir de nit i viure mentre dura el dia...