Excelsa remor

La catifa de fulles ha cobert el terra

i a l'aire es respira la llum de l'hivern.

Van marxant a la calidesa del sud els ocells

i als boscos encara queden bolets

mentre els vents ens arriben bufant fred.

Qualsevol dia ens sorprendrà la nevada

i el paisatge canviarà el seu to.

Haurem d'esperar llavors, amb paciència, 

l'aparició anunciada de la primera flor.

I és així com el temps, aliat amb la Terra,

ens regala varietat d'escenes amb ritmes

de bella i vella factura,

sovint carregades d'excelsa remor... 

La tardor és pinzell daurat,

l'hivern, paradís de la neu cofoia,

les primaveres, motors de vida acolorida,

l'estiu sequera de palla i blat.

Anem deixant impressions i petjades

passant per les quatre estacions;

un dia ens aturarem a la gran parada

i serem allà una part diminuta del tot.

Seguirà girant el món

i a la Natura sonarà el cant d'excelsa remor.

Els pingüins

imatge extreta del Blog http://www.trencaclosques.cat

Ens agrada el mar,

ens agrada el vent,

ens agrada el fred.

Ens agrada viure

entre cristalls de gel.

Patinem sota el sol,

nedem sota l'aigua,

habitem vora els Pols.

***

Les bruixes

Volen les bruixes

amb escombres pel cel.

Se les mira la lluna,

se les mira un estel,

se les mira una nina

quan dormen els nens.

Entrem a l'octubre

Entrem, de nou, avesats, a l'octubre

sabent que la pluja ens pixelarà sovint els vidres,

sabent que els vents esculpiran als carrers remolins

i que les hores s'esbatussaran als rellotges

per regalar-nos pinzellades de llums, d'ocres i goigs.

 

 

Entrem al paradís somniat dels follets,

als boscos humits conquerits pels micelis,

al regnes vegetals de les fulles somortes,

a l'harmonia que rau al cor viu de la tardor.

 

 

Entrem mentre tots els blaus esdevenen tènues

i el sol esquitxa diamants a la superfície del mar,

mentre l'estiu es perd a l'àlbum mig emmagatzemat

entre els records que la memòria encara no ha etiquetat...

.......

Ser collita

bolets de tinta (foto extreta del blog http://terrassacat.blogspot.com.es/)

(Nou reclam-ara amb urgència-escrit per un bolet)

Llum canviant al cel,

preludi de la festa.

Joia immensa:

l'esclat de la tempesta.

Vents i llamps i trons,

pluja intensa.

I després, ruixats constants,

i el terra que xucla

amb sed estiuenca tota l'aigua.

I les fulles, i el brancam

regalimant les gotes-mirall.

I les teranyines fent puntes, fent el ball

de l'harmonia per les molses, els líquens,

les falgueres, les soques i els troncs.

I florir al mig del bosc

en grans i bells erols.

I ser, i viure.

I esperar a trobar el teu esguard

carregat de subtils emocions.

I rebre l'ànsia de les teves mans

a la meva pell fresca i humida.

I ser collita, 

i exhalar l'últim alè amb tu a la cuina...

Ens rep la tardor

Ens rep la tardor

amb garlandes d'or

entre somriures i plors.

Ens rep al setembre

per esvair la calor.

Ens rep la tardor

mig esmorteïda,

polsegosa i amb sed.

Enguany arriba

esculpint núvols al cel.

Ens rep la tardor,
voldríem que fos

amb el so de la pluja

fent concerts de debò.

I l'esperança de veure

als camps els colors,
a la vinya pàmpols d'ambre
i els bolets amagant-se
sota les molses del bosc.

Llegir

 

Llegir amb els ulls,

llegir amb el nas,

llegir amb els peus,

llegir amb les mans.

Ser veu, ser vent,

ser núvol fluint pel cel;

navegar amb el cap pel text

i engolir serenament els mots.

Entrar al paradís de la lectura

i quedar-s'hi hores amb fruïció

mentre el rellotge s'atura

als universos de ficció...