statcounter

dimecres, 19 de setembre del 2007

Com taques d'òxid

S'entesten en aparèixer
per tenyir els verds d'abans,
són com taques d'òxid
que ens atrapen l'esguard.

Torrats i vermells clars,
vermells cremats,
colors a estones iridiscents,
taronja lleu tenyit de flama encesa,
carbassa espès,
roig intens,
ocres de tota la gamma,
el groc de la palla,
el groc del blat,
el groc del sol sobre la plana,
el groc pujat d'anunci barat,
els colors granats
aquell pigallat del terra tou
i un raig de llum sempre canviant
perquè el paisatge sembli nou.

Han practicat tots els colors
pintant les cireretes d'arboç,
les magranes, els rovellons,
els troncs i les soques,
les fulles del bosc
i les postes de sol.

Taques d'òxid, la tardor.

Arribarà la tardor

L'espai enfosqueix,
la llum s'entrompeça,
som al final de l'estiu.

És anunciada sorpresa
que cada any esdevé
amb suau lleugeresa.

El calendari ho expressa
des del seu vell arxiu
fet de temps i saviesa
sobre el Cel i la Terra.

Arribarà la tardor
carregada d'enyor,
i hores per omplir
el cistell al bosc.


És aquesta nostra classe

És aquesta nostra classe,
entreu alegrement
que farem del temps que passi
un gran divertiment.

Obriu els ulls i les orelles
i la capseta de pensar
que hem vingut a passar un curs
ple de sorpreses per xalar.

Un dies farà sol,
d’altres s’enfosquiran
alguns caurà pluja o nevarà...

Però a la nostra classe
un cel privat ens aixoplugarà.

dimarts, 18 de setembre del 2007

Òrbites de tardor


Tremolen les fulles,

el fred les marceix,

el vent les espanta,

l’arbre les retè.


La tardor les bressola,

helicoïdalment van caient

-són òrbites sota el cel-,

el fang les acopla.


Esmicola el temps cada fulla

mentre li cau a sobre la pluja.

I queda al terra la millor catifa:

seu de la mort, cau de la vida.






Poema de tardor

Patina per l'aire,
rellisca, ja és vent,
arriba i és lladre
del sol estiuenc.

Carrega magranes,
bolets i castanyes,
s'amaga pels núvols,
escurça els dies
i estira les ombres.


Es vesteix de pluja,
pinta al cel la tristor
quan dicta els seus mots
el poema de tardor.



dissabte, 15 de setembre del 2007

Ha sortit

Ha sortit avui aquell sol tímid

que anuncia la fi dels dies càlids

daurant un raïm ja a punt de veremar,

escalfant-nos al mar els últims banys,

assecant les millors figues i els madurs albercocs.



Ha sortit jugant al cel amb uns núvols de pas

que al setembre volen ploure xàfecs sobre els camps.



Ha sortit amb un interrogant que, incert al calendari,

ens pregunta si omplirem els cistells als boscos mil·lenaris.



Ha sortit com sortirà al cel cada dia

empenyent el temps de tots a l’avanç de nostra vida.






divendres, 14 de setembre del 2007

Demano

Demano al vent que porti núvols,
demano al cel que perdi el blau,
demano al bosc que estigui humit,
demano a la nit que balancegi
el fred i la calor amb savi equilibri.


I demano als núvols i al cel i al bosc
i a la nit i a la pluja i al sol
que siguin generosos i bons
i ens regalin rovellons.




(SI S'ESCAU):

Moltes gràcies als núvols i al cel i al bosc

i a la nit i a la pluja i al sol...